dissabte, 14 d’abril del 2012

La tercera


En aquell país, vivien uns temps foscos. Havien patit la violència. No la dels contenidors cremats, aquesta no, sinó  la violència estructural. Els nois del Puig sabent-se impunes provocaven aldarulls, descarregaven porres, pilotejaven ciutadans indefensos. El ministre anunciava mesures. Més violència. La que tanca quiròfans, la que deixa les aules sense mestres. La que dóna amnistia al frau i castiga els pobres. La que té diners per la policia i l'exèrcit, però no per la cultura.

L'estat policial s'imposava. Els antics herois del segle passat, Ghandi, Luter king apareixien a les parets com a delinqüents: si seguies el seu exemple, i oposaves resistència pacífica t'enviaven a la presó.

Vivien temps foscos i  perplexos, però la família reial seguia gaudint de privilegis inaudits. Amb aquells privilegis no en tenia prou i ficava la mà a la caixa, i enviava diners a cabassos als compres a les illes caiman.

La població van viure temps foscos fins que va recordar. Eren molts. Més que els altres. Vells eslògans. La unió fa la força. Van viure temps obscurs fins que el pap se'ls va omplir. I en van tenir prou.

I a la tercera va ser la vençuda.

dimecres, 4 d’abril del 2012

La repressió franquista a les dones


La Teresa va sortir al carrer plena d'esperança aquell 14 d'abril. L'alegria corria pels carrers en forma de banderes onejades, crits de llibertat. De la mà duia la Maria, de 3 anys escassos. La mirava contenta, venien temps de canvis, li explicava com canviaria tot, com aniria a un escola on aprendria de lletres, amb els seus cosins. La va aixecar en braços i es van posar a ballar. La Maria se la mirava amb ulls rodons sense entendre ni un borrall.  Però va esclafir en una rialla fresca giravoltant en braços de la seva mare.

Sis anys més tard la Maria havia anat a escola, els canvis s'apuntaven. Però van venir les bombes.
Els rancis colpistes van tallar de socarrel el somni de portar a la realitat un món més just, on les dones i els homes fossin tractats com a persones.

La Maria es a fer adulta. La dona havia de cuidar el marit, rentar la roba, cuidar la casa, dedicar-se a tenir fills. La familia y uno más. Machín. Corcho.

La Teresa ja no ballava.

---

Perquè no vull oblidar. Perquè tornem a viure temps obscurs, medievals. Perquè la dreta rància que governa arreu vol decidir per mi. Com a dona i com a persona. Perquè a les dones ens empitjoren les condicions laborals i ens volen tornar als temps obscurs. No, no vull oblidar. Vull recordar.

Amb una petita aportació podeu col·laborar a la realització d'aquest documental:




Aquest blog comença a celebrar que aviat la proclamació de II República farà anys. 
 Una prèvia per quan vingui la tercera.


Related Posts with Thumbnails