dimecres, 30 de març del 2011
Educar i passar el mort: els polítics
La consellera Irene Rigau, deu estar mig ociosa. I no serà perquè l'educació en aquest país no presenti problemes importants i urgents que calgui atendre. Ai calla, que m'equivoco, que ella no es dedica a l'educació, que ara els nostres mestres no eduquen, ara només "ensenyen", ves, me n'havia oblidat. Especialment els de l'escola pública, els de la concertada ja és tota una altra cosa tot i que també tindran retallades, és clar, que el context és el context...
No deu tenir gaires coses en què pensar, la consellera, quan es lleva al matí deu mirar la seva agenda. Avui visitarem alguna escola. Però sisplau que no sigui de cap barri problemàtic que veure problemes li provoca maldecap.
La consellera barrina i barrina i de sobte troba la proposta ideal. El tema cabdal que resoldrà els problemes de l'educació al país. Obrirem el debat sobre portar uniformes a l'escola.
Però ves, ella tan sols ho diu, ho insinua, com si aquest fos un tema que preocupa la societat, com si fos un tema del qual se'n parlés cada dia. Però que siguin les escoles les que decideixin... I vet aquí que així la consellera fa córrer una bonica cortina de fum uniformatizadora, una cortina per tornar a parlar de temes retrògrads, superats, perquè tothom comenti, debati , s'esveri, però què diu aquesta dona? I mentre parlem dels uniformes ens oblidem del dèficit de mestres, de les substitucions per malaltia que triguen més d'una setmana, de la limitació de recursos. Ah, sí, me n'oblidava... que el que passa és que estem en crisi. I rere la crisi s'hi val tot, especialment fer decaure en picat la qualitat de l'educació.
Després, el dia que es passin els resultats dels informes Pisa tot seran lamentacions (com si els informes Pisa ens donessin el termòmetre de si estem formant persones o robots que aboquen coneixements...). Però si els resultats són negatius, la culpa serà de tothom i de tot: la crisi, Madrid, els mestres, les avaluacions. La culpa serà de tot, a excepció d'una política elitista que té l'ensenyament públic (ai mira, ara ho he dit bé) com un cobrir l'expedient per a les classes més necessitades. Qui vulgui tenir una bona educació que la pagui. Que això és el que han promogut sempre les classes burgeses.
A principi de curs vaig parlar dels mestres i dels pares. Em vaig oblidar d'un dels elements que més influència té en l'educació dels nostres fills: els polítics. Aquest és el país que tenim, sorgit de les urnes: rere una crisi econòmica s'aprofiten per retallar serveis i aplicar polítiques de dretes, algunes tan absurdes com el retorn dels uniformes. Quina serà la següent proposta, la separació per sexes a les aules?
Etiquetes de comentaris:
Actualitat - Política,
Educar i passar el mort,
Eulàlia
diumenge, 27 de març del 2011
Un fantasma em visita a la primavera
Cada any em passa el mateix i sempre m'agafa desprevinguda. Com si confiés que aquest any no em passarà. Però em passa. El cap em pesa, les espatlles em pesen, les cames em pesen. Se m'enganxen el llençols i, tot i que vaig anar a dormir d'hora, no puc obrir els ulls. Tanco la musiqueta del despertador i em fusiono amb la penombra de l'habitació. Avui mateix compro jalea real o complexos vitamínics.
Un petit cos se m'acosta i m'abraça. Quan has vingut fins el meu llit? Avui no t'he sentit.
Amb els ulls tancats sento com la calefacció remuga el seu enrenou misteriós. Sorolls estranys i familiars alhora.
- Ho has sentit?
- És la calefacció...
- No. Era una veu que deia "qui hi haaa...!"
- Com?
- Una veu. Qui hi haaaaa????.
- No, dona. És la calefacció.
- Mama. Has obert els ulls?
- No encara.
Els obro, sobre els nostres caps una llum balla una dansa macabra.
D'on surt aquella llum quasi corpòria? He tornat a tancar els ulls amb el cor disparat. La taquicàrdia bombejava adrenalina per tot el cos.
Quan els he tornat a obrir era ben sola dins el llit. El sostre ja no relluïa reflexos irisats.
M'he alçat.
La meva filla dormia plàcidament al seu llit: no s'havia mogut en tota la nit. Encara ara no m'ho explico. Tot ha estat ben real.
Un petit cos se m'acosta i m'abraça. Quan has vingut fins el meu llit? Avui no t'he sentit.
Amb els ulls tancats sento com la calefacció remuga el seu enrenou misteriós. Sorolls estranys i familiars alhora.
- Ho has sentit?
- És la calefacció...
- No. Era una veu que deia "qui hi haaa...!"
- Com?
- Una veu. Qui hi haaaaa????.
- No, dona. És la calefacció.
- Mama. Has obert els ulls?
- No encara.
Els obro, sobre els nostres caps una llum balla una dansa macabra.
D'on surt aquella llum quasi corpòria? He tornat a tancar els ulls amb el cor disparat. La taquicàrdia bombejava adrenalina per tot el cos.
Quan els he tornat a obrir era ben sola dins el llit. El sostre ja no relluïa reflexos irisats.
M'he alçat.
La meva filla dormia plàcidament al seu llit: no s'havia mogut en tota la nit. Encara ara no m'ho explico. Tot ha estat ben real.
Etiquetes de comentaris:
Eulàlia,
Relats - poesia - vivències
dissabte, 26 de març del 2011
L'hora de la terra
Avui, entre les 20.30 i les 21.30 se celebra l'hora de la terra.
Tanqueu els llums i escolteu el silenci. O expliqueu contes. O gaudiu d'una mica de sexe amb la vostra parella. Desconnecteu.
Tanqueu els llums i escolteu el silenci. O expliqueu contes. O gaudiu d'una mica de sexe amb la vostra parella. Desconnecteu.
dimarts, 22 de març del 2011
En Pere ja fa temps que no juga a l'hort del Camp de la Bota
Aquest nen rialler és en Pere. En Peret. Al seu costat -fora de la fotografia- seu el seu cosí Tonet, un nen que anys després seria el meu pare. Al Camp de la Bota les bombes no eren sinó jocs. Les carboneres llocs prohibits on explorar o bé amagar-s'hi quan jugaven a fet i a amagar. Si els vells ho veien s'esveraraven. Sortiu nois, sortiu, que a la carbonera no s'hi juga. Quin secret s'hi amagava?
Els nens entenen a la seva manera allò que veuen i viuen. Qui sap si no va ser fins anys més tard que van comprendre quin deuria ser el secret de la carbonera.
El temps va passar -inexorable, diuen- i en Peret va viure una vida anònima, com tantes d'altres. Amb les seves alegries i els seus drames. Fins i tot alguna tragèdia. No sabria dir si va ser gaire feliç, en Peret. Deuria tenir els seus moments, és clar.
Avui en Peret ha emprès el seu darrer viatge. El capellà s'entestava a anomenar-lo Pedro, i cap de les vuit persones presents al funeral no l'ha corregit per dir-li que no era en Pedro sinó el Peret. El Peret de sempre, que mai no l'havien anomenat de cap altra manera.
M'agrada imaginar que en Peret ha tornat als seus jocs, allà als horts del Camp de la Bota, on sembla que la vida el feia somriure i se'l veia feliç.
Etiquetes de comentaris:
Eulàlia,
Memòries de la història,
Relats - poesia - vivències
divendres, 18 de març del 2011
Aquells acords
L'he deixat reposar uns dies, però avui em decideixo a parlar-ne. Un títol, Primavera, estiu, etcètera..., una autora, Marta Rojals
Ja ho han dit d'altres abans que jo, l'artista va ser qui va destapar la capsa de pandora i com una taca d'oli es va anar escampant i escampant. Poc després va ser la matilde, i mes endavant ho va dir l'allau i més endavant el llibreter i més tard... bé, encara no ha acabat.
Així que entre tots ells vaig pujar-me al carro. I sí, com a ells em va agafar per la solapa, em va amorrar a les planes i ja no no em va deixar fins el final. En fi, em vaig deixar endur per l'entusiasme. Benvingut sigui l'entusiasme.
Hi ha coses que només et poden passar amb cert tipus de llibres. Seus al tren i et capbusses, i van passant les parades i de sobte el tren s'atura a mig camí entre una estació i una altra. Estrany. Alces els ulls i les lletres vermelles diuen Catalunya on haurien de dir Provença. Amb el nas enganxat a les pàgines, aliena a tot, acabes de passar-te l'estació de tren on havies de baixar. Avui arribaràs tard a la feina.
No diré res del que hi passa, ni del final, ni de l'ús de la llengua, renoi ja va bé una mica de respecte per les varietats dialectals (en Jaume Cabré n'hauria d'aprendre, d'això; i ja em perdonareu per gosar dir-li a una patum com ha d'escriure o deixar d'escriure).
No res, que els altres ja ho han dit abans que jo, però jo m'hi afegeixo.
Llegiu i jutgeu vosaltres, que d'això de comentar lectures, jo en sé poc. També han sortit les primeves veus més o menys crítiques, i ja està bé que així sigui. Després, passeu-vos per aquí i m'ho expliqueu.
Tan sols afegiré un parell de coses. Com l'autora no fa literatura, sinó un exercici de llengua, segons ens adverteix a la solapa, espero que vinguin molts altres més exercicis de llengua com aquest, que jo m'hi apunto. I la segona, si vols dedicar-te a escriure, has d'estudiar arquitectura? Jo ja faig tard, em temo.
dimarts, 15 de març del 2011
L'alcaldessa de Nottinham (i 4): el te
Capítols anteriors: 1 2 3
L'alcaldessa estava al seu ampli despatx i repassava alguns papers. Faltaven pocs minuts per començar el te amb les dones treballadores de la seva ciutat. La seva secretària la va avisar. Alcaldessa, ja és l'hora d'anar-hi, el cotxe oficial l'espera a la porta.
Van arribar a aquell lloc tan diví. La seva cap de protocol la rep a la porta. Llueix un somriure d'orella a orella, serà un èxit, alcaldessa, tot és ple de gom a gom...
Al voltant de les taules ben parades, les dones dempeus parlaven en grupets. Rialles. Murmuris. Alcaldessa, alcaldessa, quin honor. Ella va fer una breu intervenció: és a vosaltres, dones treballadores de la ciutat, a qui cal escoltar, volem saber què us preocupa, quins són els problemes que us trobeu en el dia a dia. Soroll de tasses i culleretes, i cambrers que tallen pastissos i més soroll de galetes que es mosseguen i entremig les diverses veus femenines plantegen els seus problemes.
En aquesta crisi, l'economia és fonamental, alcaldessa, refer l'economia, que als comerços circulin els diners. Que estem en crisi i volem vendre, que si no, no podem pagar els nostres jardiners. Ni les minyones. La cosa està molt malament. I tant si és fonamental l'economia. I la seguretat, sobretot, que als nostres fills, els pobres, els roben aquells calerons que els donem perquè puguin pagar les seves cosetes, i no és pels diners no, que són poca cosa al capdavall, dos-cents euros de butxaca... és que els pobres reben un bon trauma, amb l'ensurt que s'emporten, ja no se'l trauran en la vida. La seguretat sí, i que es dinamitzi el comerç, que si no els nostres negocis van a l'aigua.
Per descomptat ho tindrem en compte, i tant, farem el que sigui per les empreses i l'economia de la ciutat, voteu-nos, voteu-nos i la ciutat tindrà això, i més. I poc després, acabada aquellla vetllada tan agradable, la sala es va anar buidant a poc a poc, fins que la darrera convidada va marxar.
La Mariela va entrar empenyent un carret, poc després. Perfum de Chanel barrejat amb Carolina Herrera, Dior. Al vestíbul les ha vistes, de reüll, rere les cortines. Vestits de 1500, americanes de 2500 en amunt. Reflexos d'arracades de diamants. Anells d'or grossos com bijuteria xinesa. Encara li va semblar veure l'últim reflex del l'últim collaret d'or, últim disseny del l'última dissenyadora de moda de la ciutat, convenientment present a la taula principal.
Rere el seu vestit de cambrera va reüllar el panell rere el faristol "Te de la dona treballadora de Nottinham". Va observar les taules del menjador plenes de tasses brutes i restes de pastís. Va recordar les dones que havia vist desfilar. Algun concepte se li escapava. Si aquelles eren les dones treballadores de la ciutat, ella deuria ser cristnostrosenyor.
L'alcaldessa estava al seu ampli despatx i repassava alguns papers. Faltaven pocs minuts per començar el te amb les dones treballadores de la seva ciutat. La seva secretària la va avisar. Alcaldessa, ja és l'hora d'anar-hi, el cotxe oficial l'espera a la porta.
Van arribar a aquell lloc tan diví. La seva cap de protocol la rep a la porta. Llueix un somriure d'orella a orella, serà un èxit, alcaldessa, tot és ple de gom a gom...
Al voltant de les taules ben parades, les dones dempeus parlaven en grupets. Rialles. Murmuris. Alcaldessa, alcaldessa, quin honor. Ella va fer una breu intervenció: és a vosaltres, dones treballadores de la ciutat, a qui cal escoltar, volem saber què us preocupa, quins són els problemes que us trobeu en el dia a dia. Soroll de tasses i culleretes, i cambrers que tallen pastissos i més soroll de galetes que es mosseguen i entremig les diverses veus femenines plantegen els seus problemes.
En aquesta crisi, l'economia és fonamental, alcaldessa, refer l'economia, que als comerços circulin els diners. Que estem en crisi i volem vendre, que si no, no podem pagar els nostres jardiners. Ni les minyones. La cosa està molt malament. I tant si és fonamental l'economia. I la seguretat, sobretot, que als nostres fills, els pobres, els roben aquells calerons que els donem perquè puguin pagar les seves cosetes, i no és pels diners no, que són poca cosa al capdavall, dos-cents euros de butxaca... és que els pobres reben un bon trauma, amb l'ensurt que s'emporten, ja no se'l trauran en la vida. La seguretat sí, i que es dinamitzi el comerç, que si no els nostres negocis van a l'aigua.
Per descomptat ho tindrem en compte, i tant, farem el que sigui per les empreses i l'economia de la ciutat, voteu-nos, voteu-nos i la ciutat tindrà això, i més. I poc després, acabada aquellla vetllada tan agradable, la sala es va anar buidant a poc a poc, fins que la darrera convidada va marxar.
La Mariela va entrar empenyent un carret, poc després. Perfum de Chanel barrejat amb Carolina Herrera, Dior. Al vestíbul les ha vistes, de reüll, rere les cortines. Vestits de 1500, americanes de 2500 en amunt. Reflexos d'arracades de diamants. Anells d'or grossos com bijuteria xinesa. Encara li va semblar veure l'últim reflex del l'últim collaret d'or, últim disseny del l'última dissenyadora de moda de la ciutat, convenientment present a la taula principal.
Rere el seu vestit de cambrera va reüllar el panell rere el faristol "Te de la dona treballadora de Nottinham". Va observar les taules del menjador plenes de tasses brutes i restes de pastís. Va recordar les dones que havia vist desfilar. Algun concepte se li escapava. Si aquelles eren les dones treballadores de la ciutat, ella deuria ser cristnostrosenyor.
Etiquetes de comentaris:
Actualitat - Política,
Eulàlia,
Relats - poesia - vivències
dilluns, 14 de març del 2011
Ramon Barnils, deu anys
Les efemèrides són aquelles dates en què commemorem aniversaris: avui fa cent anys d'això, deu anys d'allò, cent cinquanta d'allò de més enllà. La blogosfera acostuma a aglutinar aquest tipus d'homenatges i si tirem una mica de memòria o bé de google en trobarem a cabassos. De fet, cada dia tenim un motiu a commemorar. Si no és el dia internacional de la sida, ho és de la pau, o si no de la dona treballadora, o si no podem tirar de veta dels dies comercials, que si el pare, que si la mare, i el sumsumcorda.
Intueixo que a ell no li faria el pes rebre un homenatge com aquest. Què carai, deuen haver mil coses més importants de què parlar... I aquests homenatges tenen aquesta pega: recordes algú un dia tal, fas soroll i te n'oblides. I potser aquells qui se sumen a l'homenatge no són, precisament, aquells qui l'han llegit o qui l'han seguit...
I llavors què hi faig jo aquí? Què hi faig aquí, amb el sentiment que pobra de mi poca cosa tinc a dir? I potser és que no, que no m'hi sumo, que s'escau casualment que avui m'abelleix parlar de Ramon Barnils, que m'abelleix recordar-vos que en Lluís ja va parlar d'ell aquí a Riell Bulevard en un parell d' ocasions, sense motiu, com ha de ser... Potser és que em sento una mica òrfena de la veu punyent i lliure.
Perdoneu, què feu aquí llegint totes aquestes bestieses que estic ecrivint? Passegeu-vos per la seva hemeroteca. Aprofitareu millor el temps.
Intueixo que a ell no li faria el pes rebre un homenatge com aquest. Què carai, deuen haver mil coses més importants de què parlar... I aquests homenatges tenen aquesta pega: recordes algú un dia tal, fas soroll i te n'oblides. I potser aquells qui se sumen a l'homenatge no són, precisament, aquells qui l'han llegit o qui l'han seguit...
I llavors què hi faig jo aquí? Què hi faig aquí, amb el sentiment que pobra de mi poca cosa tinc a dir? I potser és que no, que no m'hi sumo, que s'escau casualment que avui m'abelleix parlar de Ramon Barnils, que m'abelleix recordar-vos que en Lluís ja va parlar d'ell aquí a Riell Bulevard en un parell d' ocasions, sense motiu, com ha de ser... Potser és que em sento una mica òrfena de la veu punyent i lliure.
Perdoneu, què feu aquí llegint totes aquestes bestieses que estic ecrivint? Passegeu-vos per la seva hemeroteca. Aprofitareu millor el temps.
divendres, 11 de març del 2011
Flaixos. Hivern a Eina
Surto. Hi ha pocs signes de la primavera que s'acosta. Tan sols aquesta llum potent, transparent, enlluernadora. Té un efecte gairebé hipnòtic.
Passejo vora la vall de les herbes remeieres. Encara és d'hora, ja ho sé, cal que hi torni al juny, potser al juliol. Hi tornaré, però no em servirà de gran cosa, al cap i a la fi no en sé ni un borrall d'herbes guaridores.
Un pas i un altre, arribo a un camp. Torno enrere, la neu -un pam tot just- no em deixa avançar.
L'aire és fresc, però ja no pessiga. M'assec sobre una pedra i puc arribar a veure una rapinyaire que cau, s'abat sobre la presa com una pedra en picat. Un esparver, em dic. I ves a saber, què en sé jo, de rapinyaires?
Tot és d'argent, els troncs d'alguns arbres, la neu, d'un argent fresc com una joia acabada de sortir del taller de l'orfebre; les branques, l'herba, les muntanyes d'un argent vell, rovellat, fosc.
Respiro els colors de l'hivern.
Passejo vora la vall de les herbes remeieres. Encara és d'hora, ja ho sé, cal que hi torni al juny, potser al juliol. Hi tornaré, però no em servirà de gran cosa, al cap i a la fi no en sé ni un borrall d'herbes guaridores.
Un pas i un altre, arribo a un camp. Torno enrere, la neu -un pam tot just- no em deixa avançar.
L'aire és fresc, però ja no pessiga. M'assec sobre una pedra i puc arribar a veure una rapinyaire que cau, s'abat sobre la presa com una pedra en picat. Un esparver, em dic. I ves a saber, què en sé jo, de rapinyaires?
Tot és d'argent, els troncs d'alguns arbres, la neu, d'un argent fresc com una joia acabada de sortir del taller de l'orfebre; les branques, l'herba, les muntanyes d'un argent vell, rovellat, fosc.
Respiro els colors de l'hivern.
Etiquetes de comentaris:
Eulàlia,
Relats - poesia - vivències
dijous, 10 de març del 2011
El dia després
Voldria haver publicat aquesta crònica una mica abans. Però necessito deixar reposar les emocions. I és que encara estic una mica trasbalsada pel dia d'ahir.
El meu caràcter una mica arrauxat ja me les fa fer aquestes coses. I benvingudes siguin. En un moment, pam, m'apunto a la festa sense atinar molt bé quines seran les conseqüències o la feinada. Et fa il·lusió fer una cosa i ja t'hi trobes dins.
Això és el que em va passar ahir. Sense ni adonar-me'n ja estava en un no parar i m'ho estava passant com una nena amb sabates noves. Una redactora de diari a qui li plouen les notícies i no para de redactar-les, publicar-les, recollir comentaris, intercanviar emails amb la resistència.
Estic convençuda que ara encara no sabem què hem fet exactament. Potser, en un moment en què els blogs estaven en un to baix, la idea esbojarrada, el joc que en Leblansky ens va proposar de jugar ens ha fet recuperar una mica la il·lusió en el mitjà. Com a mínim jo em trobo així ara.
L'efecte PIX serà flor d'un dia. Altres celebracions ja les ha provocades, aquestes coses. Forma part de la mateixa concepció del mitjà, el post s'enfonsa al capdavall dels blogrolls i si no els rescatem com ja fan altres blogaires (en Girbén ho va iniciar, en Galderich ho continua) difícilment ningú troba aquella entrada tan interessant que vam escriure fa anys. L'experiència del dia del PIX potser també ha tingut una altra virtud: ens recorda la capacitat de sorpresa i de mobilització dels blogs (i de facebook i de twitter, els quals també van tenir un paper, tot i que menor), ni que sigui per una cosa per divertir-se. Com a mostra, us enganxo l'aspecte de les meves estadístiques a dia d'avui: les visites i els visitants es van multiplicar ahir per 10 i van arribar a 1881 pàgines (bonic número) i 374 visitants; vaig publicar 15 posts en un sol dia i tots van rebre molts comentaris... Mai Riell Bulevard havia arribat a aquestes xifres (el dia que més ens hi vam acostar, ens vam quedar a la meitat).
En fi, tot aquesta reflexió potser tan sols és per agrair a en Leblansky que ens fes jugar a aquest joc. Que jo m'ho vaig passar molt i molt bé. M'ho vaig passar pipa, vaja. A l'arribar el vespre, em vaig adonar que estava mooooolt cansada, però alhora, em sentia molt bé.
I també, per descomptat, gràcies a tots els qui ho heu fet possible.
Etiquetes de comentaris:
Blogs - Internet,
Eulàlia,
PIX,
Relats - poesia - vivències
dimecres, 9 de març del 2011
Retorn a la normalitat?
Aquesta tarda hi ha hagut molt de moviment a la xarxa.
Arran del comunicat anunciat al migdia pel blog resistent Mil dimonis, de mica en mica l'aplicació de tècniques sensorials i epitelials ha anat guanyant terreny.
Tot i que les negociacions han estat dures de mica en mica la normalitat retorna als blogs.
En Lluís des de la seva resistència ens publica un nou comunicat on dóna per vençut el PIX.
Celebrem-ho! O no, no ho sé.
Arran del comunicat anunciat al migdia pel blog resistent Mil dimonis, de mica en mica l'aplicació de tècniques sensorials i epitelials ha anat guanyant terreny.
Tot i que les negociacions han estat dures de mica en mica la normalitat retorna als blogs.
En Lluís des de la seva resistència ens publica un nou comunicat on dóna per vençut el PIX.
Celebrem-ho! O no, no ho sé.
La resistència no és futil
D'acord amb els indicis que ens han arribat, sembla que en breu la resistència pronunciarà un manifest.
Des de Zona Neutral hem pogut saber l'hora en què es proclamarà aquest manifest, a les 13.30; malauradament ha estat impossible, per motius de seguretat, esbrinar en quin blog es farà públic.
He de dit que les informacions són confuses i un tant sorprenents. No puc confirmar-ho, però percebo que al darrere hi ha una secta un tant estranya, marginal, residual...
Atents a les pantalles.
13:00 Cinquena llista de blogs PIXel·lats
La llista no para d'ampliar-se... Resistiu! En tenim dos més
Seguirem informant.
Actualització de les 13:30 hores. S'afegeixen dos blogs nous:
Acrtualització a les 21:30 hores.
- El mercat de Sant Antoni (per segon cop)
- Un tel als ulls (per segon cop)
- Fons d'armari
- unter dem Regen
- A encesa llum
- Ara mateix
L'enquesta de PIXterminator
PIXTERMINATOR, des del seu nou blog acabat d'estrenar, ha publicat una enquesta en què afirma segons les dades pretesament neutrals que els humans s'han adherit voluntàriament a la PIxel·lització.
Hores d'ara, Zona neutral està consultant diverses fonts per tal de poder contrastar la veracitat d'aquestes dades.
Podeu consultar l'enquesta aquí.
Segona pista sobre l'organització de la resistència
És Cthulhu la solució del món blogaire?
És Cthulhu qui destruirà l'atac del PIX exterminador?
Acabem de rebre aquesta segona pista sobre la resistència. Tenim esperances?
És Cthulhu qui destruirà l'atac del PIX exterminador?
Acabem de rebre aquesta segona pista sobre la resistència. Tenim esperances?
12:00 Quarta llista de blogs PIXEL·LATS
La pixel·lització sembla implacable. De mica en mica van apareixient nous blogs afectats. Fins i tot ataquen els nens. Els nens!!!
- zero-zer-o-zer-o-no-ser
- Superblogstars
- Mortadel·la casolana
- Neonovecentismo
- La boia del port pelegrí
Pista sobre l'organització de la resistència
Atenció. L'existència de la resistència no és una fantasia. Ara mateix acabem de rebre a Zona Neutral una pista sobra la realitat de l'organització.
Hi ha esperança blogaires humans.
Hi ha esperança blogaires humans.
11:00 tercera llista de blogs PIXEL·LATS
Aquesta és la tercera llista de blogs que hem detectat que han sofert l'atac massiu PIXEL·LADOR
- El mercat de Sant Antoni
- UHF
- 365 relats l'any
- MAIPIXNOESTARD
- HorroPixXxerótica
- GarbíPIX24
- Tu mateix llibres
Declaracions d'Artur Mas sobre l'atac pixel·lador
Artur Mas durant la seva intervenció al programa "Els matins" |
"Aquest és un atac pixel·lador contra els humans, i és també un atac contra Catalunya sense precedents, orquestrat des de Madrid. Demanarem responsabilitats al govern de Madrid, que n'és el màxim responsable d'aquest atac a la blogosfera catalana. Atac del tot intolerable conseqüència d'un govern tripartit que ens ha portat a la ruïna. Madrid haurà d'assumir-ne la seva responsabilitat i pagar el que li toqui".
Seguirem informant.
EXISTEIX una resistència!!!
Fonts ben informades ens caaben de comunicar que hi ha una resistència patètica i desordenada que intenta organitzar-se, però que no pinta massa bé. El resistent s'ha amagat en un poblet sense internet. Diuen els optimistes que cap al migdia podria penjar un comunicat o declaració.
ENCARA HI HA ESPERANÇA amics blogaires!!!!
ENCARA HI HA ESPERANÇA amics blogaires!!!!
10:00 Segona llista de blogs PIXEL·LATS
Nous blogs detectats que han sofert l'atac PIXEL·LADOR:
Nova llista cap a les 11. aprox.
- Bona PIX i tapat
- PIXcolabis & librorum
- FORAVIAL
- Un Píxel a la maleta
- Pixel·lem al Gegant del Píxel?
- WAW, tinc un blog
- Tirant lo PIX
- PIXAR de nit és perillós
- Sense presses
- Gazopixacium
Nova llista cap a les 11. aprox.
Exclusiva: Entrevista a PIX
PIX, el màxim responsable de l'atac perpetrat contra la comunitat blogaire ha concedit en EXCLUSIVA una entrevista per a Zona Neutral.
Sr. PIX, ens podria explicar el motiu de l'atac perpetrat als blogs?
- NO EM DIGUI SENYOR,UN SENYOR ÉS UN HUMÀ, JO NO SÓC HUMÀ!!!
Disculpi ehhh, PIX? PIX. Ens podria donar una raó?
- La vida eterna està feta de píxels. Penediu-vos humans!!! Mai mes no tornareu a la realitat. Ara sou PÍXELS, PÍÍÍÍÍXELS!!!
Hi ha alguna possibilitat de salvació?
- HUMANS!!!! ABANDONEU TOTA ESPERANÇA!!!! El món està fet de píxels i res més. Adoreu el Píxel, foneu-vos amb el Píxel, lloeu, exalteu-vos, idolatreu el PÍXEL! EL PÍXEL és l'única veritat veritable!!!!
Però ens han arribat veus que hi ha blogs que no han estat alterats, i que s'estan preparant per una resistència, quina opinió us mereixaquesta informació?
- HUMANS!!!! ELS VOSTRES INTENTS DESESPERATS DE COORDINACIÓ DE LA RESISTÈNCIA NOMÉS ACONSEGUIRAN ALLARGAR LA VOSTRA AGONIA!!!!!!!!!!!!!!!!
A més... ACABO D'OBRIR UN BLOG. PREPAREU-VOS HUMANS
Aquestes han estat les declaracions que PIX ha ofert a la Zona Neutral. No permeten gaire camp per a l'esperança, però d'altra banda, de fonts ben informades ens arriben notícies que ens indiquen que la resistència és real i està preparant un contraatac que mitigui la força letal que ha envaït els blogs.
Seguirem informant.
09:00 Primera llista de blogs PIXEL·LATS
Ara mateix fem pública una primera llista de blogs afectats. Podem confirmar que l'atac és massiu. Encara no sabem si els humans poden tenir alguna mena d'esperança.
Hem vist que alguns blogs van sofrir ja l¡atac de matinada, apenes passada la mitjanit. Hi ha motius de preocupació evidents.
De moment aquesta és una primera llista:
Hem vist que alguns blogs van sofrir ja l¡atac de matinada, apenes passada la mitjanit. Hi ha motius de preocupació evidents.
De moment aquesta és una primera llista:
- The pixy avalanche
- Pixseccionari
- Un PIX als ulls
- m'agraden els píxels, visca els píxels!
- xarel·10
- Pixel·lat
- Galeria de píxels
- Enceneu els píxels
Riell Bulevard esdevé la ZONA NEUTRAL davant la pixelització definitiva
Aquest matí, aproximadament cap allà a les 7 del dia d'avui i segons fonts diverses, s'ha produït un atac massiu que afecta nombrosos blogs. Al crit de LA PIXELITZACIÓ DEFINITIVA una bona munió de blogs, encara difícilment quantificables, s'han vist afectats.
Ara per ara les informacions són confuses. L'atac va ser anunciat el proppassat dia 2 de març al blog Enceneu els llums, però sembla que ningú va comprendre l'abast de l'amenaça. PIX, qui en dies anteriors havia anunciat la desaparició de Leblansky, va proclamar que hi hauria un atac definitiu que pretendria la pixelització i conseqüent exterminació de la raça humana. Ahir, al blog El mercat de Sant Antoni, s'aportava un document contundent on es mostrava el moment precís en què en Leblansky era abduït.
Els humans blogaires s'ho van prendre com una broma. Avui, però, les seves amenaces s'han vist acomplertes. No sabem què ha significat per als blogaires afectats ni tampoc si la seva recuperació en forma humana serà possible.
Riell Bulevard, de forma totalment inesperada, no s'ha vist afectat per aquest atac. Hem rebut un comunicat dels invasors i de la comunitat internacional amb l'encàrrec d'esdevenir la zona neutral que reculli i difongui totes les informacions que es vagin produïnt al voltant d'aquest escabrós afer. Així, Riell Bulevard transmuta la seva capçalera i funcions de forma extraordinària i indefinida per esdevenir LA ZONA NEUTRAL.
Us informarem puntualment de l'evolució dels esdeveniments.
dijous, 3 de març del 2011
L'alcaldessa de Nottinham (3): els preparatius.
Ve d'aquí(1) i d'aquí(2)
Els dies posteriors a la reunió l'activitat a l'alcaldia va ser frenètica. Els del gabinet i els de protocol tots estaven amb els nervis a flor de pell. I espera't, que faltaven pocs mesos abans de les eleccions i això seria un no parar, com a mínim fins que no comencessin la campanya oficial. Les corredisses pels passadissos no paraven.
Ja tenim el local? Ja està, ja està, és un lloc preciós, ja ho veuràs. Les llistes, ja heu confeccionat les llistes? Estem treballant-hi. Que hem d'enviar les invitacions! En mitja hora em portes una proposta. De la invitació, jo? No, de la llista dona, que l'alcaldessa la vol veure. Les invitacions les imprimim o les enviem per email? I quantes dius que en tens 200. 200? què dius? Ni parlar-ne treu-ne un cinquanta percent! I que els donaràs, tè amb pastetes? Però si són les dones que em vas dir tu! Què? venen aquestes llistes o què? He trobat el catering ideal, quedarà molt bé. Porta les llistes! A veure? No, no m'enredis, que aquesta no te la puc haver dit jo. Aquesta, fora... i.. ja hi la, la...? mmm... sí, ja veig que sí. Les imprimim. Per email. No t'oblidis d'aquella que vam trobar l'altre dia, ja és a la llista? uff! Afegeix-la, ja ens la deixàvem. Per email, que no tenim un duro. Mira, jo no me les miraria més, que enlloc de retallar-les les farem créixer. Pensa que no ens podem deixar ningú important. Ja ha passat per correcció lingüística?. Tanco les llistes, doncs? Què? ha marxat? i qui em signarà ara el contracte del càtering? Sempre passa per correcció lingüística, què et penses? Quan us hagueu decidit amb les llistes, jo ja tinc el pdf a punt per ser enviat. Ha quedat diví. Bé sí, envia-ho. Segur? Segur.
Ara tan sols cal esperar les confirmacions.
Els dies posteriors a la reunió l'activitat a l'alcaldia va ser frenètica. Els del gabinet i els de protocol tots estaven amb els nervis a flor de pell. I espera't, que faltaven pocs mesos abans de les eleccions i això seria un no parar, com a mínim fins que no comencessin la campanya oficial. Les corredisses pels passadissos no paraven.
Ja tenim el local? Ja està, ja està, és un lloc preciós, ja ho veuràs. Les llistes, ja heu confeccionat les llistes? Estem treballant-hi. Que hem d'enviar les invitacions! En mitja hora em portes una proposta. De la invitació, jo? No, de la llista dona, que l'alcaldessa la vol veure. Les invitacions les imprimim o les enviem per email? I quantes dius que en tens 200. 200? què dius? Ni parlar-ne treu-ne un cinquanta percent! I que els donaràs, tè amb pastetes? Però si són les dones que em vas dir tu! Què? venen aquestes llistes o què? He trobat el catering ideal, quedarà molt bé. Porta les llistes! A veure? No, no m'enredis, que aquesta no te la puc haver dit jo. Aquesta, fora... i.. ja hi la, la...? mmm... sí, ja veig que sí. Les imprimim. Per email. No t'oblidis d'aquella que vam trobar l'altre dia, ja és a la llista? uff! Afegeix-la, ja ens la deixàvem. Per email, que no tenim un duro. Mira, jo no me les miraria més, que enlloc de retallar-les les farem créixer. Pensa que no ens podem deixar ningú important. Ja ha passat per correcció lingüística?. Tanco les llistes, doncs? Què? ha marxat? i qui em signarà ara el contracte del càtering? Sempre passa per correcció lingüística, què et penses? Quan us hagueu decidit amb les llistes, jo ja tinc el pdf a punt per ser enviat. Ha quedat diví. Bé sí, envia-ho. Segur? Segur.
Ara tan sols cal esperar les confirmacions.
Etiquetes de comentaris:
Eulàlia,
Relats - poesia - vivències
Subscriure's a:
Missatges (Atom)