I
Sobre el prat ple de roques
granítiques
pasturen quatre vaques
i dos cavalls.
II
Rialles d'infants,
les meves princeses.
Una caiguda,
plors,
mal al braç.
Petons que curen.
III
L'estany reflecteix tranquil
un cel blau, net de núvols,
ens asseiem,
fem una menja,
serenitat.
IV
Trobem bolets.
Immenjables?
No ho sabria dir.
V
Vora l'estany negre,
vora l'estany llarg
llengües blaves i
llavis violats.
Mirtils que viatgen
de les plantes als llavis.
Restes de l'estiu que ja no hi és.
VI
Un vent suau refresca.
Un sol oblic
tenyeix de grocs
les parets de granit.
VII
Grocs
vermells,
taronges.
La caducitat dóna pas
als mesos llargs de nits,
curts de dies.
Tardor.
Em fa por la foscor.
VIII
Melangia.
Encara em manques.
un poema plàcid d'enyorança
ResponEliminaPoca cosa podria afegir a un poema que, en conjunt, té un sentit tan bell.
ResponEliminaAixò sí, m'ha fet interessar per aquest entorn de Les Bulloses.
No en sortirà, pel que fa a mi, un altre poema, però potser una excursió formidable.
Per la teva sensibilitat (i la utilitat addicional), gràcies!
Cal tenir en compte si fas l'excursió a l'estiu que, per accedir-hi els mesos de juliol i agost, cal deixar el cotxe a uns pàrkings habilitats i agafar les "navettes" previstes. És una reserva natural mig protegida.
ResponElimina