dilluns, 2 d’agost del 2010

Retalls d'estiu: les formigues

Després de dues o tres hores de caminar decidim dinar a la vora d'un riuet de muntanya. Ens remullem els peus reescalfats. Se'ns glacen. Sento la gespa suau sota els peus nus. Ens seiem sobre unes pedres vora el riu i mengem fuet, galetes, ganyips. Unes formigues grosses investiguen aquells intrusos: se'm passegen per entre els dits dels peus.

Me les miro. Penso en Luís Buñuel. O potser no.

11 comentaris:

  1. Gràcies a les obres estiuenques, per segona segon any consecutiu les formigues ens visiten a casa. Llàstima que enguany hagin decidit entrar pel plat de la dutxa... no sabia que eren aficionades al ràfting.

    ResponElimina
  2. Ferran, al meu bany també s'hi han colat, no al plat de la dutxa però. Es passegen de forma fatxenda i prepotent. O potser sóc jo que me les miro amb mals ulls...
    Són d'aquelles petites, americanes -crec recordar-. Les del post són d'aquelles del Pirineu grosses i rodanxones...

    ResponElimina
  3. Ah, quin plaer el de remullar els peus a l'aigua gelada, després d'una bona caminada...Les formigues també s'hi apunten!.
    Bones vacances!

    ResponElimina
  4. Grosses i rodanxones, però... m'has fet pensar, Eulàlia, en què passaria si, de sobte, bestioles mínimes com la formiga de la imatge, per obra i gràcia de ves a saber quin canvi químic mundial, es fessin grans com gossos. Us hi heu fixat mai? Petits escarabats, formigues i altres animalons poca cosa, són espantosos! Mamma, por.

    ResponElimina
  5. M'has fet pensar en una pel·lícula que vaig veure de petita a la tele. d'aquelles en blanc i negre, d'incasions marcianes. Els marcians s'assemblaven sospitosament a llagostes gegants, crec recordar... Ara, no em facis dir quina peli era... Ni idea.

    ResponElimina
  6. I també hi havia una pel·lícula dels 50 o dels 60, amb formigues gegants...

    Quan vivia fora de Barcelona, un ritual de cada estiu era esperar que s'obrissin els formiguers i ens envaissin les formigues alades, i assistíem a l'orgia reproductora formigaire sense cap mena de vergonya ni pudor...

    ResponElimina
  7. a casa ja fa temps que s'hi han instal·lat...
    i s'hi passegen també tanta tranquil·litat que estic per cobrar lloguer i tot!

    semblen de la família!

    ResponElimina
  8. Elles, que són més llestes que nosaltres. Només fan que esperar a que els portem el dinar.

    *Sànset*

    ResponElimina
  9. La referència a Buñuel no és gens gratuïta, tot i que en aquest cas concret costaria de situar. En el complicat discurs del surrealisme, les formiques tenen relació amb la masturbació: nomé cal veure on les situa Dalí en la seva pintura.

    ResponElimina
  10. És veritat, se m'havia passat la referència al quadre de dalí, tot i que el vincle amb Buñuel és més que evident. Hauria d'haver il·lustrat el post amb el gran masturbador...

    ResponElimina
  11. amb en Dalí tot començava i s'acabava en una masturbació.
    Em sap greu a vegades anant amb la bici quan passes per damunt d'una filera de formigues que travessen el camí.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails