diumenge, 21 de novembre del 2010

Urnes buides o plenes



Som uns quants els que anem a Berlin, a participar en la 1TBfC. En Ferran va iniciar la convocatòria allà per Sant Joan, i jo m'hi vaig afegir a l'estiu. Més endavant es va concretar el dia de les eleccions i per primer cop he hagut de votar per correu. Sóc de les que penso que cal anar a votar. Més que com un dret jo m'ho miro com un deure ciutadà. Malgrat els desconcerts, els despropòsits i les decepcions, segueixo pensant que la democràcia és el menys dolent dels sistemes, i que cal exercir el dret-deure a vot.

Anar a votar és un signe de respecte per nosaltres mateixos i pels d'anys de lluita que els nostres pares i avis van patir, aquells qui no van poder dir la seva durant molts i molts anys, simplement perquè vivien en una dictadura.

Algú em podrà dir que en realitat és una partitocràcia i no els ho negaré, però mentre el vot en blanc i l'abstenció no tinguin un pes "real" en la representació parlamentària em temo que no anar a votar o votar en blanc és deixar que triïn els altres per mi. És llançar el meu vot a les escombreries.

He votat per correu. I he votat Iniciativa. No és que estigui plenament convençuda, és clar. En el món en què vivim res és evident, però com a mínim sento que són una mica seriosos, que les coses que plantegen són raonables. Que no s'han submergit en el circ mediàtic dels altres.

Al marge, sense poder evitar-ho, veig els anuncis absolutament delirants d'uns i altres. No puc entendre l'ús del sexe de forma tan barroera -i no és perquè jo sigui especialment recatada-, com tampoc puc entendre l'ús xenòfob de la immigració. I respecte l'electorat, tampoc entenc que algú pensi que la dreta, que és qui ens ha posat en aquesta crisi, sigui l'opció que ens n'ha de treure.

En fi, jo ja ho he decidit i ja he votat, així que no cal que em trenqui les banyes... però a voltes costa d'entendre la societat en què vius.

34 comentaris:

  1. A mi, per una qüestió de higiene conceptual, m'agrada delimitar el que és un dret i el que és un deure. Hi ha pseudodemocràcies populars en les que votar és una obligació; aquí es un dret, però no pot ser les dues coses a la vegada. Altre cosa és que un consideri que te el deure (moral) d'anar a votar. Jo crec que el tinc, i hi aniré.

    Això no treu, però, que malgrat que la nostre sigui, sobre el paper, una democràcia constitucional amb tots els ets i uts, el sistema hagi caigut en uns vicis -la partitocràcia és un d'ells, però no l'únic- que fan, sinó justificar sí comprendre, que molts estiguin desencisats. Fins i tot aquells que, com jo mateix, hem viscut la meitat de la nostra vida sota la dictadura.

    Però cal no oblidar, com una vegada li vaig sentir dir a l'Isidre Molas, que si hom està desencisat és perquè prèviament s'havia deixat encisar. Així, doncs, tornem-nos a aixecar i anem-hi.

    ResponElimina
  2. Enllaçant amb el final del comentari d'en Brian, tornar-nos a aixecar i som-hi, sí, passant per les urnes, per suposat. Eulàlia, fas una crida ben cabal, l'única crida que m'agrada llegir i escoltar aquests dies. N'estic tip de certs vicis de la política, sí, però igual com n'estic dels vicis de ciutadans que només saben queixar-se i criticar, incapaços com són de seguir mantenint viu el somni de la democràcia.

    Tothom a votar, perquè és la millor manera de dir, entre tots, què volem i què no permetrem!

    ResponElimina
  3. a mi tampoc m'agrada gens que per reclamar vots es facin aquests anuncis-publicitat que no tenen gaire solta ni volta... i penso que és una vergonya que alguns partits polítics tractin tan frívolament temes que són problemes socials i que en comptes de plantejar solucions plantegin enfrontaments...
    tot i així, en aquest panorama una mica dessolador i inquietant, jo també he exercit el meu dret a vot, per tal de no quedar-me alb els braços plegats...

    bona setmana!
    ens veiem divendres!

    ResponElimina
  4. Comparteixo el que dius i les opinions que s’hi afegeixen. Varem estar molts anys “encisats”, com diu en Brian, pensant com seria poder exercir la voluntat popular, com per deixar-ho córrer perquè no ens agraden certs aspectes de com estan anant les coses. Cal anar a votar, encara que sigui als que ens semblin menys dolents i persistir en la millora del sistema, ni que sigui pels petits grans de sorra dels mecanismes que tenim a l’abast cadascú.

    ResponElimina
  5. jo la veritat no voto INICIATIVA No estic molt de tot el que fan a favor de Montilla pero el continuare votant abans que guanyi Sanchez Camacho

    ResponElimina
  6. Hi estic d'acord amb el que dius menys amb el tema del vot en blanc o fins i tot nul. Qualsevol assistència a la "festa de la democràcia" és bona i crec que totes les opcions són vàlides.

    El que s'hauria de fer és que els vots en blancs es recomptessin (diuen que arribaran al 7 %) i que tinguessin els escons en blanc corresponents. Això és el que proposa un grup que precisament es diuen "Escons en blanc". Si això passés, els polítics no es queixarien tant l'endemà de les eleccions de l'abstenció (per oblidar-se durant tota la legislatura) i es preocuparien que l'espasa de Damocles dels escons en blanc no anés augmentant anant desencisant als electors.

    ResponElimina
  7. jo teoricament estic aprop d'iniciativa però a la pràctica no. I això que potser son dels únics que no tenen les mans brutes. I a sobre molts amics meus voten iniciativa o son (com l'Ignasi Riera). I també estic d'acord que cal votar i potser el vot en blanc cedeix la força a un altre partit. Però es que crec que ara el tripartit necessita descansar. Està cremat. I ens anira bé, així podrem tornar amb més força.

    ResponElimina
  8. Com més escolto els nostres polítics -agosarat que sóc- menys clar tinc el què passa. Nosaltres vam votar fa dues setmanes, el dia abans que comencés la campanya... i quin pes ens vam treure de sobre!

    *Sànset*

    ResponElimina
  9. Votaré, en la mateixa forma i pels mateixos motius que explica el professor Alcoberro al seu blog "L'home que mira". I perquè crec que tot allò que passa a la societat és responsabilitat dels seus membre: nosaltres. O sigui que endavant (encara que hagis votat a l'enfadat ^^) :D

    I bon Berlín! (enveja podrida)

    ResponElimina
  10. Voti, voti, voti, a callar el que no voti.
    Potser no era així, però vaja ...

    ResponElimina
  11. Deixeu-me afegir, a propòsit del que deia en Galderich, que hi va haver una iniciativa legislativa popular (ILP), que, impulsada per Ciutadans pel Canvi, va arribar i es va debatre al Parlament l'any passat. Aquesta proposta, que entre d'altres coses preveia un nombre d'escons variable en funció de la participació i premiava les circumscripcions amb participació més alta, estava perfectament estructurada i era, des de el punt de vista tècnic, impecable. Tot i que CpC té un pacte estable amb el PSC, només Iniciativa va mostrar un veritable interès en discutir la proposta. La resta li va donar llargues i se'n va desentendre.

    ResponElimina
  12. No m'estranya res, Brian... amb aquesta gentusa que tenim...
    Vaig de camí a votar per correu. No he votat iniciativa, però els hi he d'agrair que hagin fet una campanya neta, i a l'Herrera li desitjo molta sort. Crec que és bon polític.

    ResponElimina
  13. Sempre m'ha xocat la prevenció i el pudor que té la gent de no dir qui vota. Ja sé que el vot és secret i tot això, però a mi de vegades m'agradaria saber què voten els propers. Per si de cas, jo Iniciativa.

    ResponElimina
  14. Lluís, jo no et sóc propera. Vull dir que quan dius "els propers" et deus referir als amics, a la gent amb qui treballes...però, per si t'interessa, tampoc tinc inconvenient en dir a qui voto. També Iniciativa. Tot i que,en això de dir el vot passa una cosa estranya que suposo que també heu constatat. La majoria de gent que conec o que algun cop n'hem parlat, vota Iniciativa o Esquerra i en canvi els resultats mai respiren cap aqui..O bé la gent diu que vota a qui no vota o només fem públic el vot els que no som de dretes.

    ResponElimina
  15. Vaig tard en els comentaris, ja em perdonareu.

    Brian, hi ha democràcies molt contrastades que no són "pseudodemocràcies" i que tenen el vot obligatori. A mi, aquest tema em planteja contradiccions. Crec que si hi ha obligacions, per exemple "fiscals" per què no ha de ser una obligació mullar-se pel govern del país? Però alhora també em planteja dubtes aquesta obligació. Per mi és moral, és clar.

    ResponElimina
  16. Ferran, la veritat és que amb el circ que es planteja es fa difícil aixecar-se. Però és la única solució que li veig: quan hem avançat és perquè hem exigit. El que cal és exigir canvis en aquesta democràcia, per millorar-la, però el panorama de vegades és desolador.

    Fins divendres! (nervis, nervis...)

    ResponElimina
  17. He, he, jo també he votat per correu, que em fot que ens estigui passant com al poema aquell d'en Kavafis, on la gent ja estava tan convençuda que arribarien els bàrbars que ho donava per fet, no feia res per impedir-ho i fins i tot acabava desitjant que arribessin aviat.
    I una merda, mentre no es faci el recompte dels vots, hi ha esperança!

    ResponElimina
  18. A Berlín -i a Alemanya en general- et corresponen no sé si els Grunen o Die Linke. Més enllà d'aquestes especulacions, que hi tinguis molt bona estada, presencial i, via blocs, virtual.

    ResponElimina
  19. mar, quan vaig estudiar publicitat hi havia una assignatura que es deia "propaganda". Allà es distingis clarament que la diferència entre publicitat i propaganda era que la segona contenia ideologia, mentre que la primera tan sols volia "vendre". Hem viscut els darrer anys una "publicitatització" (quina parauleta m'acabo d'inventar) de les opcions polítiques. La iedologia s'he perdut pel camí fina a arribara aquests peròdies ridícules d'aquesta capmanya...
    Caldria una repropagandització d'aquest tipus de capmanyes...

    ResponElimina
  20. Alberich, cal efectivament anar posant grans de sorra i exigir els canvis que són necessaris pel sistema. Potser això que fem des de els blogs sigui un gra de sorra... però molts grans de sorra fan una platja.

    ResponElimina
  21. Tere, votar "contra" també és una opció...
    No és la meva en aquests moments tot i que confesso que en algun moment de la meva vida també l'he feta servir...

    ResponElimina
  22. Galderich, potser no ho he expressat prou bé, però em sembla que més o menys diem el mateix, tot i que l'abstenció sigui una opció, el que caldria és que com a mínim el vot en blanc hauria de ternir repreesentació real, és a dir, els escons en blanc corresponents. Quan he plantejat en altres cercles això, que em sembla evident i que posaria les piles "de debò" al partits actuals, m'han dit que abocaria el pais a la ingobernabilitat. Jo no ho veig així...

    ResponElimina
  23. Aris, jo també crec que no tenen les mans brutes. I gairebé per això ja es mereixen el vot...
    Que vols que et digui, tot i que pugui estar "cremat", per mi un govern d'esquerres sempre serà millor que un de dretes...

    ResponElimina
  24. Sànset, jo també vaig votar tot just començat el circ, ai, la campanya, i segurament m'he quedat també molt més tranquil·la...

    ResponElimina
  25. Clidi, ja m'ho imaginava :) Però a mi l'enfadat em sembla honest i treballador, que ja és molt en el panorama que tenim. I les propostes que ha fet a Madrid han estat moltes vegades lúcides...

    I gràcies pels bons desitjos pel viatge...a veure si al proper viatget blogaire t'hi pots afegir.

    ResponElimina
  26. Joan crec que tens alguna falta d'ortografia ;P però ja ens hem entès.

    ResponElimina
  27. Brian, la veritat és que el tema de la llei electoral no sembla una prioritat pels partits polítics. Mentre als "grans" els vagi bé, el vetaran. I a CiU no li interessa canviar-la, perquè l'afavoreix. D'això se'n diu em sembla interessos partidistes? Molt democràtic i de responsabilitat de país... (ho dic perquè l'Arturet s'omple la boca amb la paraula "país"). En fi...

    ResponElimina
  28. DoMMaster, jot ambé ho crec que és un bon polític...

    ResponElimina
  29. Lluís, a mi també em sorpren que s'amagui el vot. A casa la frase que "el vot és secret" l'he sentida unes quantes vegades. L'emmarco en aquella por heredada del franquisme: "que no sàpiguen què penses".
    Jo, ja ho he dit, també Iniciativa.

    ResponElimina
  30. Montse, és interessant aquesta reflexió que encetes, que els votatns de dretes no manifesten el seu vot. O bé els d'esquerres el diuen alt i fort i després al final es queden a casa?

    He sentit més d'un cop que és un fet que els votants del PP a Catalunya no ho diuen públicament...

    ResponElimina
  31. Leblansky, justa la fusta: mentre no es faci el recompte dels vots, hi ha esperança!

    ResponElimina
  32. Efectivament Eulàlia, ELS DEL PP no diuen mai que voten PP En tot cas diuen que voten CiU però per no dir PP o Ciutadans. Els sembla que així no els considerarem tan fatxes QUE HO SON!!! O no veu veure la pocavergonya d' A S Camacho i A Ribera parlant castellà a TV3 amb desafiament?
    Crec que qui vota CiU diu que vota esquerra i qui vota PP diu que vota CiU!
    El per que no el sé

    ResponElimina
  33. doncs fins ara només ho deia si m'ho preguntàven, però avui m'he decidit a proclamar-ho pel feisbuc sense més ni més. i a veure si té algún efecte ... positiu :-)

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails