Una brisa suau i fresca acompanya el nostre passeig. Sota un fons blau, uns núvols blancs i grisos es gronxen. S'agombolen i s'uneixen al compàs d'una dansa que sembla ancestral. Els retalls de blau cada cop són més minsos.
Passegem entre rialles per carrers sense asfaltar. Correm, ens aturem. Ens fem petons enjogassats. Gairebé ni el veiem com ve corrents cap a nosaltres. En sec ens aturem, la perplexitat als ulls, la meravella als cors. D'instint, parlem fluixet, amb temor que se'ns esvaeixi la màgia. Amb les galtes plenes de glans l'esquirol s'enfila tronc amunt. Salta d'un arbre a un altre, sembla saber volar. Fuig corrents.
Semblava que tenia pressa per arrecerar-se.
Tot plegat ens recorda que encara és hivern i que cal buscar-se la vida buscant glans per omplir-se el pap.
Més tard, ho cobrim tot de neu i li construim un paisatge.
Fora, cauen quatre gotes.
Inspirat per una mà de contes i art attack.
L'etiqueta sembla a mida d'aquest apunt. Una mica de relat, un polsim de poesia, i un reguitzell de vivències, i apa, ja tenim Eulàlia.
ResponEliminaFantàstica composició d'una sensació!
ResponEliminaM’entretinc pels carrers, giro, segueixo, reculo ... arribo a un passeig. M’atrau. Llegeixo la placa de la cantonada ... “Riell Bulevard”. Tafanejo ... casaments, laberints, Pallars, viatges, Berlin. Se’m gira feina. Això ... jo també em passejo pel Bulevard.
ResponEliminaSalut.
Joan, no ho havia vist des d'aquest punt de vista de les etiquetes... pero mira, trobo que l'has encertat!
ResponEliminaGràcies, Galderich...
ResponEliminajordi vendrell, benvingut al Bulevard! Espero que trobaràs sorpreses -agradables-, alguna que altra idea -esbojarrada-, i que el passeig sigui tan agradable com el que vam fer quan ens vam trobar amb l'esquirol.
ResponEliminaUna poètica sensació i un magnífic vídeo que conjuga sentiments i afectes amb aquella senzillesa que fa que les coses siguin molt més belles.
ResponEliminaEndavant amb aquesta creativitat !
encara es hivern però al centre de Barcelona com no fa tan fred com als pobles , no ho sembla. Es quan surto de la ciutat que m'adono.
ResponEliminaquin video més artístic!
m'he sentit identificat. sovint pujo als arbres per agafar glans
ResponEliminabonic video
Alberich, farem el que podrem amb la creativitat!
ResponEliminaAris, és cert que tot i que ha tornat a refrescar al cenre de Barcelona ni fa tant de fred. Sempre és així. Jo calculo que estem a uns 5-10 graus de diferència...
ResponEliminaM'ho he passat bé amb el video, ja estic imaginant més històries... a veure què en surt!
Gregori Samsa, la propera vegada que ho facis, avisa'm. Vindré preparada amb la càmera!
ResponEliminaM'ho he passat bé veient unes manetes agençant una sensació, recordant vells temps on unes altres manetes també compartien aquests jocs. Si que fa fred encara, no cal córrer a l'encalç de l'estiu, ja vindrà.
ResponEliminaQuina troballa tan enriquidora la vostra!
ResponEliminaDe sobte, la roba que tinc al cistell per plegar, la veig d'una altra manera.
Potser avui, tampoc la plegaré :-)
Clidice, aquests moments compartits són un regal, oi?
ResponEliminaCom la veueta que et diu "La meva mama és la millor!".
No, no cal córrer, que cada estació ens fa els seus regals.
Carme de la maleta, mai podem menystenir el potencial del cistell de la roba!
ResponEliminaCom acostuma a pasar, les troballes tenen més a veure amb com ens comportem davant els estímuls i si els sabem veure i aprofitar o no...
L'hivern encara és aquí (i aquí), i encara ens ha de portar imatges com la d'aquest esquirolet. Ostres, ja començo a tenir ganes de descobrir les imatges que ens portarà la primavera! (-16 dies)
ResponEliminaRecords, Eulàlia.
Sí, Ferran, ara ja comencem a sentir els petits canvis en el temps que ens anuncien la primavera...
ResponEliminaAl jardí per exemple, ja llueixen uns narcissos la mar d'eixerits!