La tardor arriba a la seva fi i els arbres ja estan, gairebé, despullats. Com tu i jo sota els llençols, amanyagats sota les flaçades i el sostre de fusta o de guix. Ens sento despullats com llavors mentre escoltem la cançó que la Niña Pastori versiona i millora, mentre els nostres dits s'entrellacen i mirem l'escenari. I ells ballen.
Les fulles de tardor roden amb ells i nosaltres ens emocionem. Riem, i gaudim, una horeta tot just. I l'estona que ve després, mentre els recordem i els comentem. Encara ara.
El Toni i la Claire barregen emocions, dansa i teatre, música. Fins i tot ens volen fer cantar. Es riuen sanament d'ells mateixos i ens fan entrar en el seu joc.
En la propera vida podríem ser artistes. O potser en aquesta, ves a saber.
Ves a saber. El que sé és que per aquest bloc darrerament es respira un aire de felicitat i d'hedonisme que és l'enveja de la blogosfera :)
ResponEliminatots som artistes en aquesta vida, o ens seria molt avorrida. O sinó diguem si mai no has fet d'actiu per aconseguir el que volies...;)
ResponEliminaLa possibilitat de viure de l'art és més temptadora que qualsevol altra. Mira (per exemple) on els du els qui volen viure de la sopa boba, de la casa reial o del poder.
ResponEliminaSer artistes en aquesta vida sembla un objectiu més intel·ligent que voler-ho ser una una altra (per si de cas). I entenent que l'artista és tant el qui fa dansa dalt d'un escenari com el qui fa senzillament una cosa ben feta, ni que sigui una barra de pa, una sabata o un viatge cap al sud.
LEB, en aquests moments no ens donen molts motius per d'hedonisme... amb tot, preocuro gaudir i compartir els bons moments. Els polítics fan el pallasso en sentit negatiu del terme. A mi m'agradaria fer-lo en el sentit positiu.
ResponEliminaAquest post era una temptativa (una mica abstracta, ho reconec)de recomanar En attendant l'inattendu, l'espectable que fins diumenge 18 es pot veure a la seca-espai brossa.
Tal com estant les coses només es pot ser artista o escapista. Res més és vàlid.
ResponEliminaGarbi24, els que ens sentim empesos a fer blogs tenim alguna cosa d'artistes, sí. I d'actors, tots plegats si no no podríem viure en societat!
ResponEliminaLluís, a mi en tot cas em tempta més fer una cosa ben feta que no pas fotre la mà al calaix. Tot i que em temo que en segons quin entorns et mous tots podem acabar per perdre el món de vista perdre el sentit de l'ètica?
ResponEliminaAnar a fer un viatge cap al sud pot ser una forma artística com una altra i si t'envoltes de natura fins i tot pots fer landart. Preguntem a l'Andy Goldsworthy...
Joan, seguramet l'escapisme és una forma artística...
ResponEliminasi, si, continua un aire de felicitat total en aquest blog :-)
ResponElimina