Sí, sí, ja ho sé, ja ho sé. Porto un mes sense escriure ni una ratlla. Menteixo. Potser he escrit deu o dotze ratlles inconnexes. Com a mínim 10 esborranys amb una sola frase. Amb una sola imatge. Que no, que no hi ha manera de posar-m'hi per acabar-ne'n cap. La vida em passa per sobre i ja porto masses coses. Al vespre la son em venç. La fatiga mental, un cert trasbals que prové de la tensió amb la filla adolescent, i amb aquesta adolescent que encara porto dins i lluito per fer fora.
Llegir una estona poc i tancar el llum i la pantalla que es queda lluny.
Recoi, com si no tingués coses a dir. Com si un suicidi per perdre l'habitatge no em rebel·lés. Com si aquesta manipulació que anomenen campanya no m'encengués la sang. Com si demà no hi hagués
una vaga general convocada per primer cop a diversos països europeus.
Com si els nostres drets no ens haguessin estat arrabassats de la forma més brutal i violenta.
Quan vulgus compartim problemes adolescents......a casa hi ha guerra cada dos per tres.
ResponEliminaPer tota la resta no hi ha més que esperar a veure què passa. Som simples ninots
Ahir hauria compartit problemes polítics i econòmics. Tot i que les històries amb els fills adolescents dónen per a un grup de teràpia...
EliminaLa vaga era necessària i em nego a ser un simple ninot: ells s'ho pensen, que som ninots, però podem demostrar-los que no en som.
Sort amb la filla -molts hem passat també per això, i a estones
ResponEliminahi passem encara-, ànims, esperit de lluita -individual i col·lectiu- i una abraçada.
Gràcies, més que sort, necessito traça, amb la filla.
EliminaI pel que fa a la luita col·lectiva, sóc de les que m'enorgulleixo de poder dir que jo vaig ser a aquesta manifestació.
La primera huelga europea del Siglo XXI. Yo la he secundado...
ResponEliminaYo también, Temujín. Y fuimos a la manifestación en Barcelona y nos alegramos porqué habia mucha gente, un "ambientazo".
EliminaY aunque digan que eramos 4, aunque disimulen y hagan ver que nos desoyen, tiempo al tiempo, los efectos de las huelgan no son inmediatos.
.
ResponElimina. i seguit.
EliminaDebout ! les damnés de la terre !
ResponEliminaDebout ! les forçats de la faim !
La raison tonne en son cratère :
C’est l’éruption de la fin.
Du passé faisons table rase,
Foule esclave, debout ! debout !
Le monde va changer de base :
Nous ne sommes rien, soyons tout !
Debout !
ResponElimina