L'altar està disposat. Les ofrenes preparades. Els devots han arribat disposats a venerar el sant baró.
La cerimònia iniciàtica conté una dosi de plaer i una dosi de dolor. El misticisme té un preu, i formar part de la comunitat de Sant Galderich passa per tastar les olives assassines.
Salten les espurnes.
Foc als llavis. Foc al cos. Crema la gola, la sang puja al cervell, el món s'emboira i el perdem de vista.
Diria jo que tots els místics han passat per alguna experiència semblant.
ummm quines truitetes!
ResponEliminaEls devots vam anar disposats a berenar i venerar el sant!
ResponEliminaI els efectes quasi al·lucinògens de les olives, són notables, efectivament!
Ara, si fóssim emprenedors com cal, demanaríem un crèdit al banc per a comprar la fórmula magistral a l'olivaire de la Boqueria i una nau en un polígon. Després li encarregaríem a un dissenyador la definició de la marca (voluntari!!!) i a un publicista una campanya universal: The miraculous Saint Galderich olives, the strongest in the world. Only for devotees!!! I a guanyar la primera pela!
ResponElimina... quines eren les olives que picaven? ;-)
ResponEliminasi algú ajunta tots els apunts que estan sortint......crec que podem quedar etiquetats com a sectaris d'alguna comunitat estranya, molt estranya, amb afectes al·lucinogens inclosos
ResponEliminaEm va agradar veure amb quina devoció es menjaven les olives... alguns homes i dones de poca fe.
ResponEliminaPer què dubtaveu???
Mira, perquè són de Sant Galderich...que si no bé es podria dir que són diabòliques! :-)
ResponEliminaUna abraçada Eulàlia, que tot i el "jolgorio" gairebé no vaig tenir temps de parlar amb tú!
La fotografia és boníssima, Eulàlia!!! Només voldria dir que avui tinc una llaga, suposo que per no oblidar la cerimònia. Tirant, les olives que picaven a la fotografia apareixen assenyalades per un símbol rosat. El món és ple de senyals?
ResponEliminasort que m'agafes acabat de dinar mentre prenc café . . .
ResponEliminaEm recorda això dels Santeros de Cuba, veu ballar després extasiats? ui ui ui
ResponEliminaGirbén, si es tracta de fer la primera pela endavant! Intentaré convèncer l'olivaire de la Boqueria que em passi la fórmula sota amenaça de ser víctima d'una secta...
ResponEliminaEulàlia, una vegada les has tastat no hi ha problema, ja has passat el ritus iniciàtic!
Foc al cos... foc als llavis... mestressa!!!! posi-me'n unes!!!!
ResponEliminaLa meva ànima poc sectària em va deixar lluny de la festa, però a canvi de la postal he rebut un pot d'olives de sant Galderich. Quan les hagi provades ja opinaré.
ResponEliminajomateixa, les truitetes certament estaven molt bones. Com la resta de coses . Capítol a part hi ha les olives enqüestió, que nos ón dolentes, són assassines matadores! Dit altrament...que "estan de muerte"...
ResponEliminaCarme J els devots vam anar a complir amb devoció, efectivament. Fins i tot n'hi ha que van gosar repetir olives, fixa't!
ResponEliminaGirben caram caram ja ho diuen que en temps de crisi surten les idees més agosarades. No seríem els primers a fer negocis d'aquesta mena! Apa, a muntar el "xiringuito"...
ResponEliminaTrant,, la marta ja t'ha respot convenientment. Jo diria que tu eres dels iniciats... estic equivocada?
ResponEliminaGarbí, no he dubtat ni per un moment que formem part d'una secta de friquis molt sospitosa ;)
ResponEliminaMari Carmen, de descreguts n'hi ha a tot arreu! Però al final acaben iniciant-se!
ResponEliminamaleta, sovint penso que les coses diabòliques i les santes són dues cares de la mateixa moneda Juahahahaha (riure diabòlic)
ResponEliminagràcies, marta, sovint hi ha fotos que són fruit de l'atzar que són molt aprofitables...
ResponEliminai sí marta el món és ple de senyals.
ResponEliminapuigcarbó, no saps que et perds sense tastar les olives ,)
ResponEliminaEi, no m'hi vaig fixar en com va deformar a la Marta voladora la ingesta de l'oliva. Si es va quedar borrosa i tot! Marta, espero que t'hagis redibuixat o com es digui, i hagis superat el trauma, haw, haw!
ResponEliminaSi si Leb, tot en ordre, haw haw!
ResponEliminaBé, més o menys.
ResponEliminaAris Hi ha coses que tan sols poden saber els iniciats com balls extasiats i temes afins. Si vols saber-ne més hauràs de venir a alguna trobada i "iniciar-te"!
ResponEliminaGalderich, què muntem el xiringuito o què? Ja trigues a demanar la fòrmula al teu proveïdor!
ResponEliminaI sí, sóc de les iniciades... ;)
Lluís vas ser present en forma de poema del fonollosa i postal a l'altar en lloc preferent. Quan les tastis vens aquí i ens ho expliques (tot i que, Sant Galderich em corregeixi si m'equivoco, sense concurrència que sigui testimoni en el moment de tastar-les no crec que pugui considerar-se que hagis passat el ritus iniciàtic...)
ResponEliminaPorquet, no saps el que t'empatolles!!!
ResponEliminaNi els maçons tenen un ritus iniciàtic tan determinant com aquest! Jo l'he passat, una ampolla de vi ho testimonia, i una de coca-cola, i una de fantanaranja, i ... vaja, que gairebé em bec l'aigua dels peixos :) A veure si a la propera puc tornar per renovar els meus vots :)
ResponEliminaClidice, A mi encara em salten les llagrimes... i és que una experiència inicàtica com aquesta et marca per sempre...
ResponEliminaA mi les olives em van fer levitar, per no dir un altre cosa...
ResponEliminamassa tard per menjar una oliva exclamo i proclamo que visca sant Galderic!
ResponEliminaCarles, no sé si levitar és la paraula precisa, però alguna cosa semblant sí, crec que forma part de tots el ritus iniciàtics...
ResponEliminaElfreelang, és massa tard... per aquest cop. Pensa que aquests ritus iniciàtics es repeteixen de tant en tant... Tan sols cal estar atent.
ResponEliminaFelicitats pel teu blog! Sóc Carles de Printcolor, impremta digital de llibres, i et volem regalar la impressió del llibre del teu blog gratis. T’interessaria? La nostra web és: www.printcolorweb.com i si tens algun dubte ens pots escriure a: info@printcolor.es
ResponEliminaMés informació de la promoció gratuita de llibre: http://www.printcolorweb.com/spa/item/exemple_promocional.html