No és ben bé l'equinocci, perquè aquest té lloc a mitjans setembre, però sí que el simbolitza. Aquesta castanyada, nit d'ànimes, halloween o com vulguis dir-li, encarna la festa de tardor, els dies que s'escurcen, empetiteixen i llangueixen. No és estrany que fem el culte a la mort, al traspàs, un homenatge a les ànimes en pena. Un passadís que ens porta a l'altre món, el món dels morts, obscur. Desconegut.
El foc té, com en moltes festes paganes, un paper central. Hi ha festes on el paper del foc és més evident com la nit de Sant Joan,la nit més curta de l'any. Però la festa de tardor té també el foc com a eix. Un foc que guia les ànimes i les espanta, entaforat dins de carabasses foradades, el foc que crema viu per coure les castanyes i els moniatos. Un foc per protegir els vius dels morts i alhora homenatjar els morts des del món dels vius.
Alguna cosa terrenal i antiga ens lliga al foc. Un sentit ancestral de tribu que portem gravat als gens. El foc té una capacitat hipnòtica, que ens aplega i ens acull.
Doneu-me un foc a terra un capvespre de tardor. A mida que la fosca anirà tenyint el cel fins a convertir-lo en blau cosmos les persones ens sentirem atretes com un imant cap a les flames. Històries, acudits, converses. Contes a la vora del foc.
Aquesta nit potser seran de por, amb fantasmes que vagaregen més espantats que nosaltres: obriran temorosos la porta al vell món que ja no és seu.
Avui a casa, a falta de llenya, encendrem espelmes i ens aplegarem tots junts per menjar castanyes...gairebé a les fosques.
ResponEliminaI ens deixarem hiponitzar per les petites flames dansaires, abans de que la son o la por, ens venci.
Feliç castanyada!
Apunta'm a la llista de fascinats pel foc, un foc que, com dius, ens arriba després de passar per cultures ben diverses d'arreu del planeta.
ResponEliminaBona castanyada passeu a Catalunya.
un altre fascinat pel foc, deuen ser els ancestres.
ResponEliminamaleta bona castanyada i nit d'ànimes amb carbasses castanyes i moniatus. La tevca que no falti ;)
ResponEliminaFerranEm podria passr hores davant una llarg de foc. I ara m'ha vingut al cap una de televisiva posada estratègicament al rebedor d'un hotel... recordes?
ResponEliminaPuigcarbó Jo n'estic segura, que són els ancestres!!! Bona vetllada
ResponEliminaFoc i temps de foscor...i de fantasmes malauradament n'hi ha per tot arreu...bona castanyada!
ResponEliminaElfreelang és cert, molts més que no ens pensem... alguns provoquen somriures irònics, d'altres pena profunda i perplexitat.
ResponEliminaBona nit d'ànimes!
Hehehe M'ha fet riure trobar-me aquí el blau cosmo, un gran color :) Bona castanyada, Eulàlia i companyia
ResponEliminamarta, no me n'he pogut estar, hihihi. Un gran color, certament!
ResponEliminaEncara ric ara... blau cosmos!!!!!!!!!
ResponEliminaEn fi, aquesta castanyada l'he passat sense foc i m'ha fet una pena... Les castanyes reescalfades al forn... :-(
Efectivament, no has pogut escollir millor foto, per plasmar un bon FANTASMA!!!
ResponEliminaBona castanyada! el foc és màgic.
ResponElimina"Paciència dins l'atzur", apart d'un fenomenal vers del Valéry, és el títol d'una obra del canadenc Hubert Reeves, un dels més bells llibres de cosmologia que s'han escrit. Diria que el "blau cosmos" és exactament aquest "atzur".
ResponEliminaAra em ve al cap un sonet del Carner: "Queyen del atzur frenesí y cansament"..., el foc que dius segons es miri.
"Doneu-me un foc a terra un capvespre de tardor" em quedo amb aquesta frase, doneu-me un foc que aixecaré la terra...o algu així
ResponEliminaNo Aris no, que la frase era una altra:
ResponElimina"A dios pongo por testigo que nunca volveré a pasar hambre..." ;-).
(Ai, calla, que potser volies dir allò de l'Arquímedes... ;-) )
ResponEliminaGalderich, és que el blau cosmos és un color molt especial que fins i tot et pot arribar a treure d'algun mal tràngol...
ResponEliminaCarme J. , deixa'm que avisi l'Iker Jiménez, que segur que estarà molt interessant en el fenomen!!
ResponEliminaAlyebard, mai millor dir: breu i directe!
ResponElimina"Paciència dins l'atzur" és una d'aquelles expressions que evoquen moltes més coses que 4 paraules juntes a priori podrien semblar.
ResponEliminaM'apunto investigar alguna cosa més de Hubert Reeves.
La cosa, Eulàlia, ve exactament d'aquí:
ResponElimina"Patience, patience,
Patience dans l'azur!
Chaque atome de silence
Est la chance d'un fruit mûr!"
Paul Valéry
L'atracció del foc deu tenir a veure amb l'úter. És escalfor, protecció, llum. Alguna cosa ens igual quan ens posem al seu voltant. D'aquí també el seu poder destructiu que, de fet, és autoregulador: tot reneix de les cendres.
ResponEliminaVisito per primera vegada aquest blog, ho farem més sovint i els temes estan força ben triats. Passada la castanyada, enfilem canvis d'hora, temps de tardor, resistències i alternatives. Seguirem per aquí.
ResponEliminaA la vora del foc, els relats es transformen, es reescriuen i es transmeten cada cop de forma diferent, i sempre amb encís. És la màgia del foc, és clar ;)
ResponEliminaEnric, deliberadament he fet fora el poder destructiu del foc. Perquè conm tots els elemnts tenen la part positiv ai la negativa. L'aigua no se n'escapa, o el vent.
ResponEliminaTot és una au fènix, doncs?
Àngel Benvingut. empassaré per casa teva, a veure què tal.
ResponEliminaEm temo que els dies que venen seran foscos i no sols per la pluja o el canvi d'hora. ..
Leb el foc a terra convidaa a contar històries i experiències. Sí, el foc té màgia..
ResponEliminaHaha! I tant que la recordo; què freda i quina escalfor donava, al mateix temps, eh?
ResponEliminaGenial passar-se hores davant d'una llar de foc; un plaer indescriptible!!