dissabte, 28 de febrer del 2009

Joaquim Mir (2n lliurament)



Fa uns dies, en Lluís penjava un post on comentava l'exposició antològica de Joaquim Mir. Aquest matí m'hi he acostat.
M'hi he passejat tot admirant els quadres. Especialment l'etapa de Mallorca i del camp de Tarragona.

He badocat una bona estona asseguda al mateix lloc on seu la noia de la foto. Impressionada.
Paisatge suggeridor. Es reconeix, però alhora és abstracte. Les onades. Les roques. El cel. Les textures i els colors.
En sortir, em prometo tornar-hi, abans no acabi.
Foto. A Puig

1 comentari:

  1. Celebro aquesta visita, i sobretot que hagis descobert allò que jo vaig pensar que descobria: que l'etapa mallorquina és el clímax de la creació de Mir, lleugerament vista de nou al Camp de Tarragona. Llegint la seva biografia, hom descobreix les causes i els motius del cicle de la seva producció.
    En tot cas, els olis de Mallorca són al vèrtex d'una pintura que s'anticipa al seu temps, que enlluerna i hipnotitza. Increibles i genials. Arriba un punt que se senten les ones com trenquen a les roques i alhora ja no som al món.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails