Acabo de saber que ha mort en Pepe Rubianes.
Sempre m'ha agradat. Als meus ulls: mordaç, còmic, políticament incorrecte, irreverent, intel·ligent, lliure, gamberret, genial.
Veient-lo, he deixat anar les meves més sorolloses riallades: bé al teatre, o bé veient-lo a la televisió. I aquells qui m'han vist riure convindran amb mi que les meves riallades ja són "per se" força sorolloses...
I fins i tot m'ha deixat una petja estranya: no sé per quina raó, de vegades quan algu deixa anar un "bueeno!!! em ve al cap un vell espectacle seu el el qual cantava...
"Soy un niño bueeeeeno, bueeeno, bueeeno, bueeeeno...":
Em costa posar tan sols aquest exemple:
Per sort, ens queda el youtube.
autèntic i irrepetible
ResponEliminaes veia a venir, en teoria al gener tenia que tornar a començar AMB EL SEU ESPECTACLE, i en veure que no era així i no surtia enlloc, era fácil temer el pitjor... Un tipis genial, irrepetible, iconoclasta i lo que vulgueu i més. és el que hi ha....
ResponEliminaÚnic i intransferible!
ResponEliminaSerà recordat!
desitjo, de tot cor, que no hagi patit. És d'agrair que encara, de tant en tant, surtin persones com ell.
ResponEliminaPenso que té molts valors, i també ombres, és clar. Però va dur l'humor popular a l'escenari i en aquest simple acte el va convertir en art. D'altra banda com a persona compromesa amb el seu temps em sembla un model: d'honestedat, de sinceritat. I de valor.
ResponEliminaHe quedat una mica commocionat per la notícia.