Era a la cuina d'un apartament d'estiu, fent el dinar. Jo tallava patates -potser era ceba- sobre una fusta, i probablement la paella era al foc. Ell em mirava sorneta mentre destriava frases punxegudes, com dards que es claven endins i t'anorreen. No recordo el motiu de la discussió.
Em vaig girar, amb parsimònia, i li vaig fer notar que duia un ganivet a la mà.
Un buit a la ment esborra allò que va venir a continuació.
Ostres, quin impacte! Espero que vagis seguir tallant ceba ;-)
ResponEliminaSalut.
allò que a vegades es diu en broma: "ves que em dius que duc un ganivet a la mà", mai se sap quin resultat pot tenir. Està bé això de jugar amb la nostra imaginació :)
ResponEliminaSembla de peli de terror. Suposo que no va acabar amb sang i fetge!
ResponElimina(La foto és molt bona, en tot cas...)
Has de llegir els "Crímenes ejemplares" del Max Aub! Sembla sortit directament d'aquest llibre que és dels més genials que hi ha!
ResponEliminaAixò passa quan destries frases punxegudes!
ResponEliminaQUE LI HAS FET AL LLUÍS?
ResponEliminaBromes a banda, els homes som experts en el maltractament psicològic en major o menor mesura, i algunes dones també.
Les vacances d'estiu compartides poden ser molt perilloses...
ResponEliminano se si en ferieu la mateixa lectura si el article l'escrigues un home No trobo gens acertat aquest escrit.
ResponEliminaBelen, això és un exercici literari jugant amb un record. Cadascú en fa la lectura que vol. O la que jo us vull fer creure...
ResponEliminaFrancesc: el record no té res a veure amb el Lluís. No dic qui és "ell". Potser tot és una fantasia...o no.
Clidice: es tractava d'això.
Galderich, me l'apunto, una altra lectura pendent, gràcies...
Antoni, les crisis matrimonials acostumen a sorig desrés de vacances i després de Nadal. Ho diuen les estadístiques, que són molt sàvies...
Brillant, especialment el final, que és el que més costa, sobretot en un minirelat. El ganivet ensangonat de la foto no calia :)
ResponEliminaLEB ;-)
ResponEliminai gràcies