dilluns, 5 de juliol del 2010

Retalls d'estiu: la Casera

Quadre hiperrealista de Ramiro Undabeytia


Dos records d'estiu em lliguem a La Casera de la imatge:

Quan tenia 3 anys, vaig estiuejar al Pirineu. Una piscina buida va fer el fet com a pista de tennis improvisada. La meva germana va saltar dins amb una ampolla de la Casera, va caure i l'ampolla es va trencar, i va esclatar. Ella no es deuria fer molt de mal però l'espetec i l'espectacle va ser molt impactant. La recordo a ella plorant i la mare abraçant-la.

Hora de dinar a casa del meu padrinet. Aviat vindran del tros. El Joanet seurà de cap de taula, el meu avi seurà a un costat, i l'oncle Jaumet a l'altre. Abans però, les dones traginen plats amunt i avall, des de la cuina al menjador: olives arbequines, ceba pariada, tomàquet amanit... Apareixen els porrons de vi negre i les ampolles de graciosa. Una mosca s'ha colat i és perseguida amb vehemència. Fora, una calor que espanta, els gossos jauen buscant l'ombra. Olor de prèssics i peres llimoneres, acabades de collir.
Faig trampa. Ni en Joanet, ni en Jaumet, ni l'avi ja no hi són:  fa anys que van morir. Aquelles ampolles de casera han estat substituïdes per altres. Els començals a taula ara som uns altres. Però hi ha moltes altres coses que, al voltant d'aquella taula, no han canviat. Per tant, el record s'alimenta de passat i d'un munt de coses immutables, que també puc trobar en el present, en percentatge indeterminat.


8 comentaris:

  1. manipulem els records i emocions, com a mitjà per sobreviure

    ResponElimina
  2. Ja és molt que els fets siguin els mateixos amb diferents protagonistes.

    ResponElimina
  3. ai xiqueta l'aulor dels prèssics a l'istiu! i, no cal dir, la graciosa element essencial per "allargar" vi, cervesa i, fins i tot la Pepsi-Cola ^^

    ResponElimina
  4. Els records massa detallats tenen un aire estrany, i em repeteixo si dic que la gràcia de la memòria és la seva ombra, el fet que sigui enganyosa. Ara veig que el dibuix hiperrealista pateix del mateix mal: de tan hiperrealista, és fals. És una mica petulant, però: el dibuix té dues patinades de dibuix que no hauria comès Raffaele...

    ResponElimina
  5. Potser justament et volia donar -una mica- la raó, en aquests dos records.

    En el primer record hi ha molt més pel que m'han explicat que el que recordo realment: un flaix fugaç.

    En el segon, el record es recompon en moltes capes. Són molts records l'un a sobre de l'altre, amb capes i capes. Ja no és un record. Són molts. I per tant, tots falsos, no és un de sol.

    Tot i això, jo tinc imatges mentals molt precises i detallades: que siguin certes o falses és una altra qüestió.

    Seguiré amb la sèrie. Crec que és un experiment interessant de jugar amb la memòria i la desmemòria.

    ResponElimina
  6. Com podríem passar millor l'estiu, que no amb debats ociosos com aquest?

    ResponElimina
  7. Sí, ja ho vaig dir: es tractava d'alleugerir el cervell, fos per la calor xafogosa...

    ResponElimina
  8. Els records són això: imatges perdudes que recuperem i modifiquem al nostre gust. Els ressentits se’n fan mala sang i hi amaguen frustracions i els altres, fantasies, ombres, olors, sabors i tendres evocacions de moments de plaer.
    Salut.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails