La Teresa va sortir al carrer plena d'esperança aquell 14 d'abril. L'alegria corria pels carrers en forma de banderes onejades, crits de llibertat. De la mà duia la Maria, de 3 anys escassos. La mirava contenta, venien temps de canvis, li explicava com canviaria tot, com aniria a un escola on aprendria de lletres, amb els seus cosins. La va aixecar en braços i es van posar a ballar. La Maria se la mirava amb ulls rodons sense entendre ni un borrall. Però va esclafir en una rialla fresca giravoltant en braços de la seva mare.
Sis anys més tard la Maria havia anat a escola, els canvis s'apuntaven. Però van venir les bombes.
Els rancis colpistes van tallar de socarrel el somni de portar a la realitat un món més just, on les dones i els homes fossin tractats com a persones.
La Maria es a fer adulta. La dona havia de cuidar el marit, rentar la roba, cuidar la casa, dedicar-se a tenir fills. La familia y uno más. Machín. Corcho.
La Teresa ja no ballava.
---
Perquè no vull oblidar. Perquè tornem a viure temps obscurs, medievals. Perquè la dreta rància que governa arreu vol decidir per mi. Com a dona i com a persona. Perquè a les dones ens empitjoren les condicions laborals i ens volen tornar als temps obscurs. No, no vull oblidar. Vull recordar.
Amb una petita aportació podeu col·laborar a la realització d'aquest documental:
Aquest blog comença a celebrar que aviat la proclamació de II República farà anys.
Una prèvia per quan vingui la tercera.
pels franquistes la dona només servia per "Sus Labores"
ResponEliminaAris, el problema està en què ara els que ens governen segueixen pensant el mateix. Tan sols cal escoltar les declaracions de gent tan "moderada" com el ministre de justícia...
EliminaSerà qüestió de posar-se a col·laborar en aquest projecte.
ResponEliminaa veure si tenen sort i arrben a finançar-lo del tot...
EliminaEns hem de protegir d'aquests atacs de caspa que s'escampen com si d'una plaga es tractés. I haurem d'anar amb molt de compte perquè, si no ens poden fer oblidar, pretendran confondre i canviar la història. Perdonar és de savis, diuen, però oblidar és d'estúpids.
ResponEliminaLa hisstòria ja la intenten canviar dia sí i dia també, des del poder.
EliminaMira fins i tot un grup d'historiadors s'uneixen per fer uns textos alternatius als de l'academia de la historia...
Gran projecte ....no hem d'oblidar la nostra història...miraré de col·laborar...hi ha data límit?
ResponEliminaNo no l'hem d'oblidar i...
EliminaSí, hi ha data límit. Els queden ara mateix 26 dies....
La memòria és l'arma dels qui no tenim armes, i cal fer-la servir. És alhora una vacuna, l'antídot. I la forma de comprendre on som. Tot i la brutalitat del fibnal del text (La Teresa ja no ballava) he recordat un dels grups mítics del meu passat, Dead can dance.
ResponEliminaMassa sovint intenten esborrar-nos la memòria a cops de missatge als mitjans de comunicació. Per això hem d'escoltar projectes petitets i recordar.
EliminaI ballar, també.
...traigo
ResponEliminaecos
de
la
tarde
callada
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...
desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ
COMPARTIENDO ILUSION
EULALIA
CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...
ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE TITANIC SIÉNTEME DE CRIADAS Y SEÑORAS, FLOR DE PASCUA ENEMIGOS PUBLICOS HÁLITO DESAYUNO CON DIAMANTES TIFÓN PULP FICTION, ESTALLIDO MAMMA MIA,JEAN EYRE , TOQUE DE CANELA, STAR WARS,
José
Ramón...