En aquell país, vivien uns temps foscos. Havien patit la violència. No la dels contenidors cremats, aquesta no, sinó la violència estructural. Els nois del Puig sabent-se impunes provocaven aldarulls, descarregaven porres, pilotejaven ciutadans indefensos. El ministre anunciava mesures. Més violència. La que tanca quiròfans, la que deixa les aules sense mestres. La que dóna amnistia al frau i castiga els pobres. La que té diners per la policia i l'exèrcit, però no per la cultura.
L'estat policial s'imposava. Els antics herois del segle passat, Ghandi, Luter king apareixien a les parets com a delinqüents: si seguies el seu exemple, i oposaves resistència pacífica t'enviaven a la presó.
Vivien temps foscos i perplexos, però la família reial seguia gaudint de privilegis inaudits. Amb aquells privilegis no en tenia prou i ficava la mà a la caixa, i enviava diners a cabassos als compres a les illes caiman.
La població van viure temps foscos fins que va recordar. Eren molts. Més que els altres. Vells eslògans. La unió fa la força. Van viure temps obscurs fins que el pap se'ls va omplir. I en van tenir prou.
I a la tercera va ser la vençuda.
Ep, Eulàlia
ResponEliminael teu relat és premonitori
sinó, fixa't, la monarquia s'està començant a autodestruir; el primer, el Froilan de Todos los Santos...
Espero que sigui efectivament una autodestrucció. I que el poble esbaeixi la mandra i lluiti p.er una situació millor
EliminaNo perdem l'esperança. Però caldrà molta didàctica per convèncer tanta massa amorfa.
ResponEliminaSí Enric, falta didàctica. La massa amorfa és la que fa patir, la que es queda a casa i deixa que guanyin els feixistes. De vegades no entenc el país en què visc,
EliminaEl rei torna d'una cacera...treballa tan el pobret
ResponEliminaI nosaltres no fem res per fer-lo fora... L'anècdota de la cacera se suma a l'espectacle patètic que ens ofereix cada dia la monarquia. I el nostre també, que per...metem que es perpetuïn
EliminaLa República hauria de ser federalista. Del contrari tan se fa: serans els mateixos gossos amb vestits de republicans de tota la vida. Que les dretes fatxes també existeixen en una República, no ho oblidessim.
ResponEliminaCal un altre model d'estat que passa per una República, és clar, però que modifiqui l'essència. No em val canviar al caçador d'elefants pel professor d'una universitat americana que parla català en la intimitat quan li convé. Si demanar una república implica un canvi de bandera i prou, que a les Espanyes els canvis solen ser així d'epidèrmics, doncs servidor continuarà demanant una altra cosa que comença per inde i acaba per pendència. Petons
Just avui parlava amb una republicana de la república francesa. La seva decepció pel sistema era evident, malgrat viure en una república, la seva frustració era veure que el seu cap d'estat és el més car. Ës clar que no es pot canviar tan sols una bandera. Calen canvis profunds.
EliminaPerò en tot cas la monarquia permet que hi hagi un ciutadà amb uns privilegis hereditaris que no són explicables en un sistema democràtric de drt
N'hi ha que parlen d'abdicació i molts aplaudeixen. Abdicar a favor del fill? Quina merda de canvi és aquest?
ResponEliminaLes monarquies modernes han caigut des de dintre. I aquests n'estan fent números a mans plenes. En comptes d'amagar-se sota les pedres es dediquen a fer estupideses. A més d'aprofitats, burros.
A mi també em va sorprendre que parlessin d'abdicació. Ni parlar-ne al carrar i fer net. Però cal fer altres canvis. Canvis que l'entorn fatxa i de dreta salvatge actual no està molt disposat a acceptar. Si no girem a l'esquerra, ho veig molt magre...
EliminaI ja posats, t'imagines que el campetxano es trenca el maluc just el dia 14? Ni el Nostradamus ho hauria fet millor, haw, haw!
ResponEliminaOstres, Leb, això si que seria un cop d'efecte! I t'imagines que ho fa en una cacera d'elefants? I que a sobre hi anés amb l'amant alemanya? I que demanés unes disculpes maldestres. T'ho imagines?
Elimina