Gran Torino

He gaudit d'una bona història que ens parla de ressentiment, de valors, de racisme, d'aprenentatge.
De temor a allò que ens és desconegut, d'acceptació quan es coneix.
Un home ressentit, amargat i patriota. Amb una família que em costa de qualificar com a tal. Un barri que es transforma per la vinguda de nous veïns. I la posterior transformació que viu el personatge. El retrat sobre les febleses i complexitats de les persones. I tot això en una pel·lícula de "baix cost", molt ben documentada, i millor realitzada.

Un bon guió que combina ironia, reflexió, emocions. He rigut. He plorat. I m'ha fet pensar.

Qui vol sentir doblat Clint Eastwood amb aquesta increïble veu? Jo no. He fet l'exercici de buscar el trailer i veure'l en castellà. Res a veure.

Gran Torino. Gran cinema. Gran Eastwood.

Per acabar, una menció especial a la cançó de Jamie Cullum que sona mentre els crèdits surten a la pantalla. Ningú no s'aixeca. D'alguna manera, tornant ara a escoltar la cançó, em duu a les partícules de pols que floten en l'aire i ens diuen que som no res i ens meravellen alhora. I la melodia se'm filtra pels porus. I no puc deixar d'escoltar el ritme trist...