Les vacances de primavera han estat remullades i grises. Lletjotes. Com és habitual, per altra banda. Al cap i a la fi, la "setmana santa" no és sinó una festa pagana feta al voltant de la lluna de març (quan és habitual que plogui) per tal de demanar als déus un any amb pluges, pròsper i fecund. Una festa pagana degudament maquillada i vestida, és clar.
Hi ha algun catòlic integrista, que ha aparegut als diaris aquests dies que es nega a acceptar-ho, tot dient que si fos així no se celebraria la mort de Jesucrist sinó en seu naixement (a la contra de "La vanguardia" -curiosament no trobo l'enllaç per enlloc!). En fi, és increïble com poden ser de poc congruents aquests catòlics amb els seus propis arguments: què és la celebració pasqua? la mort de Jesucrist o bé la seva "resurrecció", el seu renaixement?
L'església catòlica ha estat sempre una "artista" a fagocitar les tradicions paganes i vendre-les degudament transformades, mascarades, traient allò que les feia genuïnes i bones, afegint tragèdia i culpabilitat. Que tenim pobles ibers i romans habituats als culte politeista? No passa res. Ens inventem un munt de sants i màrtirs i ja tenim un munt de petites divinitats. Que necessitem deesses femenines? Tampoc passa res. Ens inventem no una verge, sinó una a cada poble: que si la moreneta, que si el rocío, que si les verges trobades, i les cent mil i una verges.
I en tot aquest maremàgnum ens trobem que tenim sovint unes vacances de primavera remulladetes, empipadores, perilloses a la carretera...
que de vegades són massa "altes" i estem mesos sense ni un trist pont i de vegades massa baixes i tenim el fred al damunt.
En fi, des d'aquí voldria fer una petició als governs que fixen les festes al calendari: hi ha algú que ens pogués fer el favor de, en aquest país suposadament aconfessional, fixar les "vacances de primavera" de forma inamovible? Potser així tindríem més "xamba" de tenir una mica de bon temps...
Mentre esperes que els governs organitzin unes vacances de primavera fixes, estimada Laieta Pica, podries acceptar que la bona meteorologia no es pot comanar a la carta i guadir, malgrat tot, del 'dolce far niente' i dels caragols que treuen el cap i de les orenetes que es mullen les ales amb els falciots i del verd per tot arreu. No estem tornant massa intolerants i massa 'pijos'? Espera, espera, el bon temps arribarà i la primavera serà de veritat. Petooons.
ResponEliminaEvidentment que la metereologia no es pot encomanar a la carta... I que una data fixa al calendari no seria garantia de res. Tan sols vull fer la reflexió que aquesta setmana santa dansaire al calendari potser seria més lògica si estigués fixada i prou i he aprofitat la meteorologia fent allò de "aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid"
ResponEliminaAixò no treu que la saviesa popular ens digui que la lluna influeix en la meteorologia... i potser ens hem allunyat massa de la saviesa popular. Potser es podria tenir en compte...
Jo he gaudit de la pluja rere la finestra a la Cerdanya.
I potser si hagués anat a d'altres contrades (per exemple Marroc) hauria gaudit de dies assolellats.
Potser, només potser, el que em passa és que l'hivern ha estat llarg fred i plujós i ja tinc ganes de poder sortir a prendre la fresca... sense mullar-me.
La desgràcia que no ens deixa tranquils no és el clima, sinó el calendari cristià. Jo també voto per demanar unes laiques i bonrotllesques vacances de primavera, i deixem-nos de si el cristo es mor o ressuscita, que m'importa un bledo. Dic jo: si es mor, doncs mort està. I aquí pau i després glòria. No poden deixar tranquils els morts? Pobre home, el fan morir cada any. Quina jugada!
ResponEliminaA mi també em sembla que la salut col·lectiva hi guanyaria molt amb un calendari laic, on cadascú celebra allò que vol, i tots contents.
Voto pel calendari laic ... i perquè hi posin un pont cada més (ehem, rubor), és que aquest any és un drama :(
ResponEliminaDoncs jo voto pel que sigui mentre tinguem vacances, laïques o no. És que jo, això de les processons...encara no sé què és perquè...no n'he vista cap mai. I mira que l'àvia Concha (darrerament les àvies i avis s'han fet mestres del blog) em deia: 'a Sevilla, ve por Semana Santa, digoooo'. Però no he vist ni una de les que fan a ses Salines.
ResponEliminaAra, estic d'acord que això de tenir un home a la creu i sagnant no és gens constructiu ni edificant. Vinga va, anem per les laïques, fixem dates ja!
Posem per exemple... demà???
ResponEliminaÉs una proposta, eh? si la provem i no ens agrada la podem repetir... demà passat?
El tema del calendari laic no és per a fer-ne broma, i jo opino sincerament que caldria passar-li una prosposta al Joan Herrera, que darrerament les canta clares al Parlament (ara demanarà que els ministres declarin el seu patrimoni, imagino que amb zero vots a favor).
ResponEliminaDe fet, seria ben senzill: les dates dels equinoccis i dels solsticis són dates fixes i "científiques". Només cal dibuixar un "radi" de cinc a set dies als seu voltant i ja tenim les vacances fixades. Això sí, oblidem-nos dels reis, que queden fora del mapa. Tampoc no hi contemplo les festes nacionalistes (ni 12 d'octubre ni 11 de setembre, per a mi totes dues són prescindibles en nom de la salut col·lectiva).
En temps de la república ja es va assajar, i tenim per tant un precedent defensable. Altres dates podrien ser el naixement de Rousseau, de Voltaire, de Bakunin o de Trotski. Demà, 16 d'abril és el dia del naixement d'Anatole France, qui fou premi Nobel de Literatura el 1921. També podria ser festiu.
Home, Lluís, jo crec que es pot fer broma de qualsevol cosa, fins i tot de les coses més serioses i el tema de les vacances dóna peu a la rialla fàcil (la majoria en volem moltes, com més millor, d'aquí l'enveja que desperteu els mestres, oi?)
ResponEliminaAltra cosa és que el calendari laic no sigui per prendre-se'l a broma. Si vaig plantejar el tema és, justament perquè em sembla no tan sols legítim sinó recomanable plantejar-lo. Segur que molts dirien que no és el moment, caram! que tenim una crisi a sobre i no estem per tonteries de trencar esquemes que estan assentats a la societat i que despertarien la crítica aferrissada dels sectors catòlics. Però el tema té la seva importància conceptual. Estem en un estat aconfessional. Però aquest estat aconfessional no separa la religió (una religió, la catòlica) de l'estat. Qui fixa el calendari és el poder públic, no l'església. Si estem en un estat aconfessional, què fem fixant el calendari en funció d'unes determinades "creences". Se senten identificats en aquestes festes els ateus, musulmans, budistes, jueus, i les mil i una variants de les creences que hi pugui haver en la societat. Evidentment, no. I és per aquí que s'hauria de treballar.