I
Je ne peux pas vivre au Nord. Je ne pourrait jamais supporter la réverbération des goutes de la pluie sans cesse. Clinc, clinc, clinc. Ho va descobrir del cert després d'una sola tarda de pluja. Les gotes contra el vidres l'arrossegaven cap un estat letàrgic i melancònic.S'allunyava del món i de la vida a la mateixa velocitat amb que les gotes enfosquien el terra i les parets.
Aquesta va ser l'excusa. No el volia deixar per aquest motiu sinó perque l'ànima d'ell era tan fosca com el cel en un dia rúfol.
II
Després de posar la clau al contacte, el motor va gemegar lleument, per tot seguit ronronejar suaument. Des de la finestra el va veure partir. Au revoir, à jamais. Les gotes de pluja sobre el parabrisa repicaven mentre les varilles el netejaven a intervals regulars, sunc-sunc, sunc-sunc. Va arrencar i sense rumb fix va accelerar. A la deriva.
III
Ding-dong. S'ha deixat les claus. L'home amb uniforme la mira des del marc de la porta. Deu ser un error. Lamento informa-la, senyora... No se n'ha sortit. Ho lamento.
Sorcière.
El sol va treure tímidament el nas rere els vidres.
Ostres, molt bo el final!
ResponEliminaJe ne veux pas travailler
ResponEliminaJe ne veux pas déjeuner
Je veux seulement oublier
Et puis je fume
:)
ResponEliminaEn llegir el comentari de l'Aris, se m'ha esborrat tot el que volia dir. Ídem.
ResponEliminaBuja. Definitivament, à jamais. I el degoteig que s'atura. Un calfred.
ResponEliminaPlou i fa sol, les bruixes es pentinen. Plou i fa sol les bruixes porten dol.
ResponEliminaAauuuuuuu!
Galderich, me n'alegro que t'agradi. Pretenia fer un relat on les coses no dites fossin tan importants com les explícites (no sé si me n'he sortit).
ResponEliminaPink Martini!!!
ResponEliminaOstres, fa temps que no els escolto. Ara me n'has fet venir ganes... ( per cert: Moi, je ne veux pas travailler, mais fumer, non plus)
Alyebard
ResponElimina;)
Leb quina mala memòria! (ídem de ídem!)
ResponEliminaJoan, mai no sabem quan els mots que pronunciem esdevenen vaticinis...
ResponEliminaDramàtic desenllaç, com no podia ser d'una altra manera
ResponEliminaaquest temps tardorenc ens porta a un tipus d'invenció melancònica
probablement, en ple agost a 40% a l'ombra, la teva història hagués anat per altres camins, més lúdics i festius
rien va plus
Reconec que tinc serioses dificultats per a comprendre els textos massa hiperbòlics (em passa el mateix amb les paràboles de Jesucrist). Tot i això, les onomatopeies m'han agradat molt i les he pogudes visualitzar. M'han recordat la primera pàgina del Retrat de l'artista adolescent. Les onomatopeies (si estan ben posadetes) em retornen a l'expressió infantil.
ResponEliminaGregori, crec que tens molta raó, ens sentim força influïts per les condicions climatològiques. I és que malgrat tota la tecnologia i la racionalitat no deixem de ser uns simples animalons...
ResponEliminaLluís, volia ser minimalista. Fer això té el risc de fer un text difícil d'entendre, i em temo que és això el que ha passat.
ResponEliminaPel que fa les onomatopeies també tenen riscos, m'alegro que t'hagin agradat...
(Torno a penjar un comentari que he fet una mica més amunt i que segurament no has vist. Em penso que he entès el teu relat i he intentat sintetitzar-lo en la resposta).
ResponElimina“Plou i fa sol, les bruixes es pentinen. Plou i fa sol les bruixes porten dol”.
Aauuuuuuu!
Llop, és veritat, no havia vist el comentari!!!
ResponEliminaCuriós que la cançó popular, tot i que no explica la mateixa història, comparteix molts elements amb el meu relat...
El text té molta força... m'encanten les teves onomatopeies.
ResponElimina