No és ben bé l'equinocci, perquè aquest té lloc a mitjans setembre, però sí que el simbolitza. Aquesta castanyada, nit d'ànimes, halloween o com vulguis dir-li, encarna la festa de tardor, els dies que s'escurcen, empetiteixen i llangueixen. No és estrany que fem el culte a la mort, al traspàs, un homenatge a les ànimes en pena. Un passadís que ens porta a l'altre món, el món dels morts, obscur. Desconegut.
El foc té, com en moltes festes paganes, un paper central. Hi ha festes on el paper del foc és més evident com la nit de Sant Joan,la nit més curta de l'any. Però la festa de tardor té també el foc com a eix. Un foc que guia les ànimes i les espanta, entaforat dins de carabasses foradades, el foc que crema viu per coure les castanyes i els moniatos. Un foc per protegir els vius dels morts i alhora homenatjar els morts des del món dels vius.
Alguna cosa terrenal i antiga ens lliga al foc. Un sentit ancestral de tribu que portem gravat als gens. El foc té una capacitat hipnòtica, que ens aplega i ens acull.
Doneu-me un foc a terra un capvespre de tardor. A mida que la fosca anirà tenyint el cel fins a convertir-lo en blau cosmos les persones ens sentirem atretes com un imant cap a les flames. Històries, acudits, converses. Contes a la vora del foc.
Aquesta nit potser seran de por, amb fantasmes que vagaregen més espantats que nosaltres: obriran temorosos la porta al vell món que ja no és seu.
