Va disposar tots els elements sobre la taula, 3 espelmes, li havien dit. Tres espelmes i una fulla de llorer, un full de paper i un llapis.
Era durant aquellla nit màgica que havia d'escriure els desitjos en un paper. Mentre les espelmes cremaven en un petit altar, al voltant de la fulla de llorer. Tan sols això, i el dia de l'energia posititva s'encarregaria de portar-los a la realitat. En acabat va observar el paper. Gairebé tots els desitjos hi duien associada la persona estimada.
En arribar a la feina li van anunciar que just aquell dia s'acabaria el món.
Els va respondre que el món no podia acabar-se llavors. Per més onze de l'onze de l'onze que fos.
Al primer desig de la llista hi havien escrites les paraules vida i vellesa.
i per això continuem aquí fent comentaris i publicant.....perquè no s'ha acabat res, apart d'una mica de temps del nostre
ResponEliminaI qui era el supersticiós? :)
ResponEliminaje je, està clar que els desitjos es compleixen!
ResponEliminaEulàlia, m’agraden aquests darrers apunts. Personalment els veig imaginatius i amb un estil que te’l fas més teu. Em semblen originals i suggestius. Doncs això.
ResponEliminaUn udol.
Eren onze espelmes el que necessitava...
ResponEliminaMolt bo. El sortilegi ha funcionat.
ResponEliminaEm fa l'efecte que se n'ha parlat molt, a Catalunya, d'aquest dia 11. A mi em fa molt més yuyu el 20.
ResponEliminade moment el món no s'ha acabat...de moment
ResponEliminaNo negaria mai la potència dels sortilegis amb espelmes, llorers i desitjos escrits en papers. Qui no ho vulgui veure viu en un món petit. El món no s'ha acabat, i no tan sols això: quan ha sortit el sol, era millor. Una miqueta millor.
ResponEliminaGarbi24, sí, és clar, el dia que s'acabi el món també s'acabaran els blogs. Imagino jo, vaja. En tot cas, sigui gràcies a sortilegis o a qualsevol atra raó, segui per aquí.
ResponEliminaClidice, o supersticiosa, o supersticiosa... (es diu el pecat però no el pecador).
ResponEliminaAris, mai no podem estar del tot segurs de la força de la nostra ment. Potser els sortilegis són això, una forma d'unir forces mentals per aconseguir alguna cosa. Caram, ara m'has fet pensar que potser que faci un sortilegi cara el 20N.
ResponEliminaLlop, doncs res, gràcies.
ResponEliminaGalderich, sí fer-ho ja quadrar del tot. Però no, no, onze no, que sempre són 3 o 7.
ResponEliminaI ja que seguim per aquí, imagino que n'hi havia prou amb 3, dic jo, vaja.
Alyebard, això sembla ;)
ResponEliminaElfreelang, de moment. Ens caldrà anar fent rituals...
ResponEliminaFerran, serà que els mediterranis tenim tendència a la superstició i als jocs numèrics...
ResponEliminaLluísjo tampoc no ho negaria. El sol fins i tot semblava més rodó, més brillant.
ResponEliminaSempre m'ha sorprès la nostra capacitat de relacionar els nostres càlculs (convenis privats, diria) amb fets naturals d'abast mundial. Com si el càlcul dels anys tingués res a veure amb el planeta, o el nostre calendari fos quelcom més que una pura referència.
ResponEliminaLlevas toda la razón.
ResponEliminaUn saludo.
Intensa microliteratura, les justes paraules enmig dels números precisos.
ResponEliminaSalutacions.