La Núria sentia un amor profund per la seva terra. Feia temps que se sentia nacionalista. La Núria anava a treballar a un super de caixera. Li costava arribar a fi de mes. Però sentia més amor pel dirigent burgès que per veí magribí que maldava per guanyar-se les garrofes igual que ella. Tots som contradictoris.
Havia escoltat els discursos, se'ls havia impregnat i els havia fet seus. L'expoli, les autopistes de pagament, tot era culpa "dels altres" els invasors imperialistes. Havia votat les dretes perquè eren nacionalistes. Un any més tard d'haver dipositat el seu vot, al matí va posar la ràdio. La veu de l'ídol anunciava nous sacrificis als pobres. Cap per als rics. I ja portava molts sacrificis executats...
La Núria el va justificar. Són temps difícils. I va exclamar:
- Com a mínim és algú de la terra...
Pega'm, sí, però només si ets català.
Aplaudiments d'un (independentista d'esquerres) d'esquerres independentista.
ResponEliminaMolt ben vist, Eulàlia. Només aquesta pot ser la raó de tants vots irracionals.
ResponEliminaEls indignats que van rebre la desmesurada pallissa dels Gossos del Puig a la Plaça de Catalunya marxaven joiosos i satisfets cap a casa entonant salves i avemaries, donant gràcies per haver rebut un parell d'hòsties en català. Sembla que el caporal va ordenar posar a la megafonia de les furgonetes "El cant de la Senyera", com feu Coppola amb Wagner, a Apoclypse Now.
ResponEliminaEm resulten incomprensibles els mecanismes mentals del nacionalisme però ja he renunciat a comprendre-ho. Perquè si sumem els vots de la dreta nacionalista (CiU, PP i ERC) ens trobem en un dels països més tristos d'Europa.
Bé, com diuen els castellans "Sarna con gusto no pica) o algu aixi
ResponEliminaEls bocates de la vinyeta els has fet tu?
Ahir s'exclamaven els de "La seva" perquè també els toca el rebre. Els del "Telenotícies Migdia", tant mesells ells, van dedicar quasi mig telediari a ploriquejar; la Mònica --la de les entrevistes/massatge a Mas, amenaça amb no retransmetre els partits del Barça. Ves per on, ara resulta que Roma no només no paga als traïdors, sinó tampoc a la fidel infanteria.
ResponEliminaSe t'entén tot!....ai que patirem!
ResponEliminaÉs un dels posts més didàctics que he llegit mai: amb poques paraules, amb un exemple clar i sense aixecar la veu -o la lletra (?)- has dit el que, per evident que sembli, resulta impensable per a molts. I és que la dreta més pura i dura ha guanyat a Catalunya molt a bans que a Espanya. I és que ens alegrem que aquí el PSC no governi, però ens sorprenem que els espanyols no el votin. I és que hi ha una certa felicitat en pensar que som els primers putejats -som capdavanters!-, molt abans que la resta de l'estat ho estigui amb el nou govern del PP. I és que no som capaços de veure que la crisi no és culpa nostra, i hi han alternatives que no passen pel putejament de la majoria en benefici del gan capital, quatribarrat o no.
ResponEliminaFerran, aplaudiments mutus...
ResponEliminaLa veritat és que hi ha actituds poc crítiques - o directament masoquistes- que són ben sorprenents i no obstant són el pa de cada dia.
Enric, ves a saber! Seguramentaquesta és una part de la raó i n'hi deu haver d'altres... la realitat és sempre complexa i la manera d'analitzar les dades sempre esbiaixada.
ResponEliminaAra bé, per sorprenent que sigui aquesta frase jo l'he sentida a la realitat...
Lluís, la imatge dels indignats marxant contents després de ser apallissats potser no éstan allunyada de la realitat com a primer cop d'ull ens podria semblar.
ResponEliminaEl nacionalisme poc crític com aquest pot desenvocar en les postures ideològicamnet perilloses d'ara fa un segle. Sí, parlo de Hitler, Blut und Boden, etc. I el moment econòmic és perillosament semblant, també.
Posats a triar prefereixo ser cosmopolita o planetària.
Aris, sí, els bocates els he fet jo.
ResponEliminaD'altra banda, penso que cal fer adonar qui s'expressa en aquests termes tan poc crítics de què està afirmant i quin xec en blanc està signant. Perquè tan sols puc pensar que qui així s'expressa ha actuat sense pensar massa allò que diu...
Elfreelang, em temo que molt, patirem.
ResponEliminaLeb, el teu comentari és el complement necessari al post. I és que és això: ens governa una dreta desaforada. I estem en estat de xoc i ens creiem que som culpables d'alguna cosa.
ResponEliminaEm temo que som en un pendent, un abisme, sense fons.
Eulàlia, no cal confondre la gimnàsia amb la magnèsia...
ResponEliminaL'espoli hi és, i fa mal. Les retallades també, i fan pupa (poca o molta).
Aclareixo, per si de cas: no he votat CiU. Per tant, no se'm va abocar el cafè amb llet de la tassa al cap de dos dies de les eleccions...
La frase que inspira l'apunt és real, Joan. Ho sento que algú el justifiqui retallades de drets socials amb la'excusa que "és de la terra" em sembla d'una ceguesa immensa i d'una imbecilitat majúscula.
ResponEliminaPer cert et recomano que llegeixis el darrer mail obert de la Marta Rojals al Vilaweb:
Tot i que és una mica rebuscadeta, entenc que la Marta ve a donar-me la raó...
ResponEliminaLes retallades em desagraden, l'espoli em crispa. On és el punt d'equilibri? Ja sé que no n'hi ha prou amb cridar "independència" i, si de cas, el sistema polític català és prou complex perquè els resultats d'unes o altres eleccions puguin ser molt variables.
I, al darrere de tot plegat, hi ha això que ara en diuen "els mercats" -ras i curt, el capitalisme salvatge-, la crisi de l'euro...
Ho sento, Eulàlia, no tinc la fórmula alternativa. La tenen els "indignats", potser? La té el Niño Becerra? L'últim -o`última- que apagui la llum...
En tot cas, Joan, la solució no és dir "sí a tot" als governants, per molta majoria silenciosa que es creguin ells que representen (a quants representen en realitat? el 30%?), amb la "sola excusa" que és català. Això, ni parlar-ne.
ResponEliminaD'acord, ara sí.
ResponEliminaMolt bo, Eulàlia, molt bo. I suscric al 100% el teu últim comentari.
ResponEliminaNo es pot barrejar república amb democràcia (ho era la República del Xile de Pinochet?) ni dreta amb nacionalisme.
ResponEliminaEl que si és cert es que el nacionalisme dretà ha sabut aprofitar el vessant nacionalista de la població per portar l'aigua al seu molí. En aquest cas cal felicitar-los perquè han entavenat a una part molt important de la població...
Mentrestant, i això és el més lamentable, l'esquerra continua despistada amb el tema del nacionalisme o senzillament la reivindicació d'uns determinats drets perquè veu que ha estat apropiat per la dreta.