En realitat potser són 14.932. O potser són 15.029. Ves a saber. En realitat poc importa filar tan prim.
Aquesta xifra rodona expressa, en termes aproximats, els quilòmetres que els meus pares han fet, per carretera, en gairebé dos mesos.
El 24 de maig es van enfilar dalt de la seva autocaravana i amb una colla d'amics més o menys septagenaris (16 autocaravanes) van agafar carretera i manta: França, Republica Txeca, República eslovaca i anar fent fins arribar a Rússia, objectiu principal, però no necessàriament el més valorat de tot el trajecte.
En sortir del país, per Sant Petersburg, camí de Tallin, 3 de la colla van decidir -tot i que ja estava més o menys previst- pujar enlaire, ja que estaven a mig camí i anar a veure el sol de mitjanit al Noordcap. I després anar fent: baixar per Noruega, Suècia, Dinamarca, Alemanya... de retorn a casa.
No sé si som conscients de les distàncies: entre el cap Nord i Dinamarca hi ha una distància més o menys equivalent a Dinamarca-Madrid. No ho sembla. Els mapes enganyen.
15.000. Bonica xifra rodona per il·lustrar una aventura.
Dimecres van arribar. Les peripècies són moltes i variades: una avaria fantasma, posar benzina enlloc de gasoil, més de 14 hores per travessar la frontera de Rússia, la gent amable que els acompanyava pel famós metro de Moscou, un robatori... I les que encara no han tingut ocasió d'explicar.
Voldria poder viure jo alguna cosa semblant, no ja la seva edat, sinó potser fins i tot ara mateix. Ja ho veurem.
Un bon viatge si :) déu n'hi doret!
ResponEliminaEls entenc perfectament!.:-)
ResponEliminaAquests països també els he fet amb autocaravana!
Una pila de quilòmetres, sí, però unes experiències i unes aventures inoblidables.
Si pots, tira't a la piscina.Els països nòrdics estan preparadíssims per anar-hi amb autocaravana i és la millor manera per conèixer-los.Són fantàstics.I el sol de mitjanit únic.
Bones vacances!.
Aquest viatge amb autocaravana i sene cap mena de presses és el somni de la meva vida!!!
ResponEliminaJo en vaig fer uns 10.000 amb una furgo en tres setmanes, i també vaig anar a parar als països nòrdics: una meravella de natura, un temps deliciós, menjar boníssim i molta amabilitat, sobretot per Suècia. Ara, fer tot això a la setantena demana una força que espero tenir jo també quan hi arribi. Quina enveja!
ResponElimina