Caritas in veritate

Llegeixo la notícia a El País, La Vanguardia i El Periódico. I em quedo més blanca que un paper, un d'aquells papers tan poc ecologistes, un d'aquells papers blanquejats amb clor acabats de sortir de fàbrica.

Cada cop que el papa obre la boca, o escriu unes quantes paginetes, o pronuncia una homilia... cada cop, no puc sortir del meu astorament. No ho puc evitar. Em segueix sorprenent la immensa hipocresia de la cúria i el seu capitost. Beneit XVI si no fos perquè em sembla tan pervers. La capacitat de fagocitar els discursos i integrar-los com si fos allò que l'església hagués promulgat "des de sempre" no deixa de sorprendre'm.

Per començar, el vaticà deu estar en crisi, pel que sembla. Es veu que l'encíclica ha trigat més del que voldria -mesos de retard!- en fer-se pública per la manca de traductors al llatí. No deixa de ser curiós que tenint tants treballadors al seu càrrec, i tots havent fet llatí al seminari, no els sigui possible traduir 137 pàgines en dies. Un exemple de bona gestió, diria jo. Molt eficient.

No seré jo qui lloï el funcionament de l'ONU, però dir que necessita simplificar la seva burocràcia no és una novetat, precisament. L'ONU no s'ha caracteritzat per la simplificació en termes burocràtics, però el fet que qui alci la veu sigui justament el papa, des d'una organització tan burocratitzada com és l'església no deixa de ser paradoxal. El Vaticà deu ser un exemple de democràcia directa no burocràtica a ulls del papa.

Però això és el de menys.

Perquè tot el que segueix és hipocresia pura. Fagocitació de les idees d'esquerres que l'església ha trepitjat durant anys. En aquesta encíclica el Ratzinger lloa la Il·lustració, els valors de la qual segueixen vigents. Si em punxen no em treuen sang. La Il·lustració!!! Encara resultarà que la desamortització va ser idea de l'església. Que la separació de poders ja l'havia predicat déu nostrosenyor a través de la inquisició. Que la laïcitat i el centrar la religió en l'àmbit exclusivament privat ha estat sempre defensat pel Vaticà. Suposo que volen ser també els inventors dels drets humans. Afirma en la encíclica que l'església no vol ni ha d'intervenir en els estats... però: fa altra cosa que no sigui política?

A qui vol enganyar?
El papa, d'esquerres? Talment com si s'hagués convertit. Encara ens sortirà anarquista...

Afortunadament però, al final de l'article de El País tot torna al seu lloc. La culpa de tot plegat, de les injustícies, de la manca de transparència, dels desequilibris socials és l'ateisme.
Cita l'article que el papa diu:

"La cerrazón ideológica a Dios y el indiferentismo ateo, que olvida al Creador y corre el peligro de olvidar también los valores humanos, se presentan hoy como uno de los mayores obstáculos para el desarrollo".

I tampoc no pot evitar caure de nou en la seva creuada contra l'avortament.

Afortunadament, sí, tot torna al seu lloc.