La família vista a través de 5 dies, aquells dies que marquen un abans i un després, que marquen diferència. Cada dia dedicat a un dels personatges, en ordre aparentment aleatori, però cronològic. Encara hi ha coses a dir, de la família?. A mi m'ha semblat que sí, que Rémi Bezançon té coses a dir de les complexes relacions que ens lliguen als nostres.
Uns quants moments poètics em ballen a la retina. No sé si explicar-los, perquè fer-ho desvirua allò que transmeten. La noia que mira la nena, que es mira a sí mateixa. La mare que respira l'aire d'un coixí inflable. No crec que hagi d'explicar res més.
O potser sí. La banda sonora és molt bona.
Em començo a preguntar si tinc debilitat per les pel·lícules franceses.
Jo estic igual, serà perquè els francesos fan força pel·lícules destinades a una determinada classe social i els seus problemes? ;P
ResponEliminaSí, aquesta pel·lícula em va agradar força; però "Un conte de Noel" que també anava de famílies franceses em va semblar insofrible. O sigui que hi ha de tot, com a les millors famílies.
ResponEliminaÉs, aparentment, una bona pel·li, però només 'aparentment': el missatge que conté és del tot conservador i les històries, moltes, plenes de tòpics: la mare que es vol operar perkè ha envellit, la filla rebel perquè sí, el germà que vol fer la cara nova al nòvio de la germaneta, l'avi antipàtic que no ho és tant si se l'escolta, etc. i etc. Fixa't, Eulàlia, tant a LOL com aquí hi ha una adolescent que escriu un diari, diari que s'amaga a l'armari i que, oh casualitat!, les mares respectives acaben trobant i llegint! Tant LOL com Le premier jour... són dues comedietes fàcils i superficials. I amb tot, LOL em sembla més divertida. I sí, Le premier jour és més poètica.
ResponEliminaLe premier jour du reste de ma vie no és, ni de bon tros, una comèdia. I menys una comèdia fàcileta.
ResponEliminaEt dono la raó Sophie Marceau (Angelina, no?) en que conté alguns tòpics. Però potser és tan sols que la vida conté, mal ens pesi, aquests tòpics. I el que em sembla original és la manera poètica d'afrontar aquests tòpics.
LOL sí que és una comèdia. Jo la vaig anar a veure amb la meva neboda pre-adolescent i, tot i els tòpics, crec que més valen aquests tòpics que les escombreries que poblen les pantalles i que sovint influencien massa els nostres pre i adolescents (torno a referir-me al disney channel horrorós).
Jo no he fet una defensa "aferrissada" de cap de les dues pel·lícules, em sembla. Tan sols he destacat els aspectes que m'han semblat positius.
Serà que en el cinema francès (i en molts casos també l'europeu en general) les quotidianitats de la vida les fan com són, senzilles, incloent-hi no obstant totes les variables que les fant vigoroses i excèntriques alhora.
ResponEliminaUna bona convinació que mai deixa indiferent.
De les que ens arriben per quí, ben poques puc dir que no m'agradin.
Eulàlia: jo no he dit que feies cap defensa 'aferrissada' de les dues pel·lis i jo no feia cap atac 'acarnissat' tampoc, només matisava que són dos exemples de cinema fàcil. 'Le prémier jour...' es pot considerar una comèdia dramàtica, si vols, però conté comèdia malgrat tot.
ResponEliminaRecomano totes dues pel·lis per passar l'estona. LOL la vaig veure amb la meva filla i vaig riure moltíssim. Em va agradar la Marceau fent comèdia i exercint ara el paper de mare que, quan tenia uns 13 anys, va fer d'adolescent a la pel·li 'La Boum'.
I sí, sóc l'Angelina, Eulàlia, i ja pensava que ho sabries llegir. Hauria preferit que quedés entre nosaltres dues però no té cap importància.
Una abraçada!