D'aquí uns dies marxaré. Em preparo mentalment. Agafaré les bosses, les tovalloles, els banyadors. Roba ben fresca. Samarretes. Pantalons curts. Vestits lleugers. Potser alguna jaqueta. Les ulleres de sol. Llibres per llegir: mmmm... agafo l'assaig que estic llegint? O potser que el planti i agafi una novel·la? en anglès? en català? Pasta de dents i xampú. Crema solar de protecció màxima. Crema hidratant. Pales, cubells i rasclets. Alguns calerons. Les targetes de crèdit. El passaport no, no em cal, encara. No sóc de fer llistes i, segur que em descuidaré alguna cosa. Sempre em passa, fins i tot quan en un exercici forçat escric en un paper allò que m'haig d'endur, resulta que em deixo d'escriure alguna cosa i me l'oblido igualment.
Potser que quan faci les bosses em llegeixi aquest post, a tall de recordatori.
Tancaré la porta i marxaré. El cotxe carregat i un lleu sentiment d'abandó. De forma similar a com en Lluís es pregunta si els seus llibres s'agraden o s'esbatussen, jo em pregunto què faran les meves coses, a casa meva, mentre jo no hi sigui. Sempre ens queda el dubte de si romanen quietes o bé fan una festa, celebrant que la mestressa fot el camp.
Tornaré i no sé si les coses seran ben bé com quan he marxat. Després de vacances, després de ser uns dies fora, quan torno tot no és ben bé com abans. Alguna cosa canvia. La casa és la mateixa i alhora no ho és. Com si en la meva absència cobrés vida i es resistís a tornar a ser com abans al meu retorn. Les coses són iguals i alhora són diferents.
Què ha canviat? Son les coses qui han pres vida pròpia?
O potser som nosaltres aquells qui, pel sol fet de no ser a casa, canviem i en tornar ja no som ben bé els mateixos?
O totes dues coses alhora?
Agrair la foto a Jorge Miente
Un em va dir: si un viatge no et canvia, val més que no et moguis. ;P en tot cas que t'ho passis molt bé :D
ResponEliminaSegurament és això, tot i que de vegades no calen grans viatges.
ResponEliminaÉs curiós que aquest sentiment me l'ha manifestat també la meva filla de 5 anys quan va tornar de colònies. Em deia que la casa "era igual, però era diferent, que tot estava al seu lloc però la veia canviada". Em va semblar curiós que ella també sentís el mateix que sento jo quan torno de vacances. Coses dels gens?
també cal viatjar de tant en tant de nosaltres mateixos
ResponEliminaimagino que és perquè quan ets fora t'enfrontes a un altre tu, sense les crosses de la quotidianitat, que fa que prenguis distància de les coses del teu dia a dia i les puguis reinterpretar ... bé, no em facis massa cabal que avui he estat treballant 12 hores :P
ResponEliminaNo et deixis els dònuts... de la dignitat, la llibertat, la bellesa.
ResponEliminaPer això, quan tornis, les coses que has deixat potser hauran pres vida pròpia, però no et superaran...
Eulàlia, bones vacances!
Bones vacances, nosaltres marxem dissabte una setmana a Lanzarote, però he deixa't coses programades... que vagin bé les vacances.
ResponElimina