He estat dubtant -novament- sobre si fer un comentari o un post nou sobre el tema Pep Guardiola. D'una banda sento que li estic donant massa rellevància quan és justament d'aquesta rellevància que se li dóna a tot arreu d'allò que em vull queixar. Sóc contradictòria, què hi farem.
Un entrenador de futbol -i el seu equip- ha fet bé la seva feina. Punt.
I ara ja estan preparant manuals sobre management i lideratge -han vist el negoci, la pila de diners que se'n pot treure-. Ens passen fins la sacietat imatges i més imatges dels partits, ens venen DVDs als suplements dels diumenges dels diaris, ens enfarfeguen a la televisió pública amb el vídeo motivador que va permetre la victòria.
Se'n fa un gra massa.
Perquè sé del cert que hi deu haver molts altres caps, líders, -anònims- que fan bé la seva i no seran mai portada de revista, ni imatge a la televisió, ni tindran mai cap reconeixement públic.
Líders anònims que guanyen molt menys que el Guardiola en qüestió, i que, naturalment, no seran mai posats com a "exemple de país". Perquè vet aquí que ara, gràcies a que el Barça ha guanyat 3 copetes, tenim que en Guardiola ven el símbol d'allò que és Catalunya. L'Avui -no és d'estranyar- titulava el seu editorial de divendres Una victòria que també és de país.
Hi ha alguna cosa llefiscosa en tot plegat. Una mena de manipulació euforitzant. Un passar-se de la ratlla en voler extrapolar una mena de patriotisme de pa sucat amb oli que em crea un rebuig a flor de pell considerable. "Si guanya el Barça, guanya Catalunya". Quina bestiesa! Veritablement hi ha gent que s'ho empassa això?
Catalunya no va ni millor ni pitjor pel fet que un quants noiets en calça curta posin unes quantes pilotetes entre dos pals. Bé, econòmicament, ja diuen que tindrem més turisme gràcies al Barça.
I els empresaris a tirar de veta, que estem en crisi i ens hem d'aprofitar de les circumstàncies.
Però la gent, allò que en diuen el poble, no guanyarà en res. Potser s'hauran alienat una mica dels seus problemes. Però els costarà igual arribar a fi de mes. Si hi arriben. Si tots els milions que s'han gastat en la piloteta i negocis afins es destinessin a temes socials sí que tindríem una Catalunya millor. I que no em surti ningú amb què el Barça porta Unicef a la samarreta, d'això qui treu més benefici, és el Barça mateix.
Aquí tan sols hi ha un negoci immens de calés i aquells que tenen més en volen treure tot el suc.
Potser ja n'hi ha prou, de tot plegat.
Subscric el teu post en la seva totalitat. M'agrada el futbol, sóc del Barça, crec que Guardiola ha fet bé la seva feina. Potser serà per això tant de bombo i plateret? Perquè és poc habitual fer-la bé? Ara ja comença a marejar tot plegat.
ResponEliminaJo em vaig precipitar una mica i després quasi em sabia greu haver ofès els sentiments culers, però ara hi tornaria. Arribem a la nàusea pura en aquest tema. En voler engrandir una cosa tan sols se n'acaba fent una caricatura grotesca.
ResponEliminaCom que la història s'explica des del final, ara tots els partits que el Barça va guanyar de xurro són senyals del destí, indicis de la gran victòria final. Sona avorrit i trist. La dimensió patriòtica de la cosa ja és tot un altre tema, afegit amb calçador i que arriba a fer por. Jo em queixava de la mitologia sobre la Selección española i ara m'adono que el meu país ho fa igual o pitjor.
M'avorreix i em cansa, pero em queda un consol: l'any que ve per aquestes dates, res de res. I descansarem. A veure si guanya l'Osasuna, o el Depor o el Mallorca i ens deixen una mica en pau. El futbol té això: un dia la piloteta rebota i entra, l'altre no. Quan l'any que el Diví Pep no guanyi les tres copes i es quedi amb un parell de xupitos... com ho explicaran? Ja tinc ganes de sentir-ho.
Sí, d'acord amb tu i amb Clidice, potser mareja, tot plegat. De tota manera -com vaig dir darrerament al meu bloc-, el país necessita una certa dosi d'autoestima, i sembla que només el Barça sigui capaç de donar-li.
ResponEliminaSeria bo que no fos així. Que Catalunya tingués més sobirania i que el Barça fos, simplement, un club de futbol.
Però el cas és que no és així... encara. I que no es veu prou sortida a la situació.
Amb l'emissió, ahir al vespre, del vídeo "Guardiolator", TV3 pot anar del sublim al ridícul... Però el cas és que Pep Guardiola no en té ben bé la culpa. Ell ha fet, simplement, bé la seva feina. Són els altres, que mitifiquen i cauen en un cert papanatisme...
ResponEliminaestic totalment d'acord. El Barça ens pot ajudar a pair millor els problemes, però si aquests hi són doncs hi són i prou.
ResponEliminaPel que fa als futbolistes ho sento però hi poso una queixa. Si fan bé la seva feina, volen cobrar més (us imagineu un cambrer demanant un augment perquè ha servit bé les taules), i si no volen cobrar igualment. Tot plegat una bogeria que tots tolerem
És que és molt difícil conservar l'equanimitat amb el "nivelón" de la premsa esportiva (i general) d'aquest país (i dels altres, no te cueng).
ResponEliminaSubscric bona part dels comentaris i sobretot els de la Clidice.
ResponEliminaEl video del Guardiolator, ahir a la Tv3 em sobrava.
No sóc futbolero però m'he alegrat aquest cop per les victòries del Barça. El Barça ha fet història...sí ja ho sabem i és fantàstic.
Després dels èxits, sembla com si determinats mitjans: premsa i Tv, sobretot vulguin seguir esprimint l'eufòria que tan bon resultats els hi ha donat.
El problema és que en aquest país no sabem trobar el punt just de les coses...Passem de la crisi més absoluta a una sobredosis d'eufòria.
Hi ha una sobredosi d'esports a la televisió actual?
El Pa et circenses està bé però tot en la seva justa mesura perquè sinó com bé heu comentat es pot passar del sublim a la reiteració ridícula, pesada i avorrida.
Crec que hem dit dues coses que no són gens banals:
ResponElimina-aquests tipus dels pantalons curts cobren uns salaris monstruosos que ens haurien d'indignar. Més que no pas anar-los a aplaudir. Si hi havia una bombolla immobiliària, tard o d'hora petarà la futbolística, i llavors riurem. Veurem quines jugades negociadores fan durant l'estiu. Potser a algun no el tornaran a aplaudir tant.
-la premsa futbolera és un escàndol de barbaritats, una altra bombolla. Es diuen animalades i no passa res.
Jo no sé si algú s'ha aturat a pensar fredament perquè la idea del "grandiós video" fusionava imatges de "Gladiator". Aquella peli espantosa és una exaltació de tots els valors contra els quals la Conselleria d'Educació es gasta una milionada en "reeducar" a les escoles: virilitat masclista, violència, incapacitat per a resoldre els conflictes sense una espasa a la mà, un punt de feixisme primigeni, el domini dels forts, la brutalitat com a forma de pensament, la venjança com a forma de viure... Uf! I ara resulta que ens trobem davant d'un cas de subtilesa psicològica... Ostres, Pep! Que t'hi has lluït, noi!
No m'he posat a parlar dels sous astronòmics dels futbolistes, que des de l'Euro són una mica mnys "astronòmics2, simplement perquè no porten tants zeros a a dreta. Sempre m'ha semblat vegonyós i ofensiu. Si algun cop he gosat plasmar el meu comentari, se m'ha respost que això és la llei de l'oferta i la demanda. I que si es paguen aquests sous és perquè hi ha un "mercat" que ho permet.
ResponEliminaA mi em segueix seblat una ofensa.
Als guanyadors de la Champions pel sol fet de "guanyar" se'la va sonar de "prima" una trentena de milions d'euros.
Què podríem fer per al societat amb aquests milions!!! I estem parlant de la "prima", de la calderilla...
No he visto el "famoso" vídeo, a ver si lo pillo por el YouTube, y el caso es que por temas profesionales me interesa ver el montaje. En cuanto al fútbol y demás deportes de "masas" que mueven miles de millones, ya sabéis cual es mi opinión: una cosa es el deporte base, aquel que hacemos para sentirnos bien y relacionarnos con el entorno, fomentar el trabajo en equipo, el sacrificio, la superación, etc. Y otra cosa es el TV busines/Broadcast, el Merchandaising, y todas aquellas cosas que se generan del manejo, desde la compra/venta de recursos humanos (jugadores)a la especulación de terrenos (Sarriá, esquinas del Bernabeu, estadio del Atleti en el Manzanares, y mil eteces). El colmo de todo esto es creérselo, y ponerle una guinda de solución política, con banderas del país, del estado, o logos de UNICEF.
ResponEliminaMi resumen es muy sencillo y muy tendencioso, y por tanto, muy triste, se basa en una mentira horrible y fascista, en la cual, veladamente, estamos todos inmersos: es más fácil iniciar a un niño en el fútbol, que en la ópera. Y de todas estas manipulaciones quien sale perdiendo, siempre, siempre, es el uso que se hace de Turandot. Que curioso que, como borregos, nos pongan el Nessum dorma, y en vez de despertar, nos adormilemos. ¿Gladiator no es una lucha contra el poder y la mentira? ¿Turandot no es la lucha de una mujer por hacer prevalecer su capacidad de decisión...? Que nadie duerma, y sobretodo, que nadie nos duerma.
Crisobal, vols dir que Turandot no és la lluita d'un home per sotmetre una dona independent?
ResponElimina