Maltracte II
Subtilment, pas a pas,
sense que es noti,
com si una estranya aranya fos,
ha teixit la teranyina
que ara t'empresona.
Primer, t'afalagava,
només et volia per ell.
Després va venir la crítica,
res no feies ben fet.
Vas fer-li cas.
Vas deixar els amics,
gairebé no veus la família.
Només tu i ell.
En una presó d'infern.
(i ell n'és el sentinella)
Deixo una nova mostra de la sèrie de poemes que he escrit sobre aquest tema i dels quals ja n'he partat en dues ocasions anteriors: Maltracte IX i Maltracte I.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada