Aquest havia de ser un comentari al post del Lluís però a mida que anava escrivint m’he dit que millor en feia un segon post sobre el tema. La imatge del Lluís assegut a la seva butaqueta em remet a la portada del disc de supertramp, inevitablement...
Sí. El capitalisme fa llufa i tots acabarem empestats. El capitalisme fa llufa i surt un home de dretes, com en Sarkozy i va i es penja l’etiqueta de “refundar el capitalisme”. Que sembla que afirmi:
“Seguim fent el mateix que aquí no ha passat res. Estem fotuts però al cap i a la fi els que perdran seran quatre proletaris de classe pobra i molts de classe mitjana (o uns quants milions, què més dóna) i els rics ens ho seguirem passant bé. A viure que són dos dies.”
El capitalisme està moribund però no hi ha ningú (què en som d’inútils tots plegats!) que es posi a esquinçar-lo, a llençar-lo a la paperera i fer-ne una cosa nova. El capitalisme és mort però aquí no hi ha qui faci res per enterrar-lo. No hi ha res que es mogui de veritat. Hi ha res que trontolli de debò?
Anem a la base, anem a refer les regles del joc. Trencar-ho tot de dalt a baix.
No. Tan sols un pedaç per aquí, un altre per allà. Tot plegat són pedaços. Uns eurets per a la caixeta d’aquí, uns eurets per la banca d’allà. I les que vindran. Però per educació i sanitat, retallades. Res, ni un duro..
Ningú no canvia les regles del joc, que és el que de debò necessitem. Tan sols hi ha això: pegats, pedaços. Res que signifiqui un nou començament. I ves per on hi ha una expressió en castellà d’allò més adient a la situació: “pegar un parche” o bé “pegar un parchazo”, que no vol dir altra cosa que esquilar, estafar, prendre la mida...
Just!
És això:
Aquí tots (els de sempre, vaja) som cornuts i tots paguem el veure. Perquè els 9.000 milionets (d’euros) per arreglar una caixeta de no-res són nostres, dels contribuents. I no són els primers que reben les entitats bancàries. No ho oblidem. Ens estan prenent la mida. Ens estafen.
Sí. El capitalisme fa llufa i tots acabarem empestats. El capitalisme fa llufa i surt un home de dretes, com en Sarkozy i va i es penja l’etiqueta de “refundar el capitalisme”. Que sembla que afirmi:
“Seguim fent el mateix que aquí no ha passat res. Estem fotuts però al cap i a la fi els que perdran seran quatre proletaris de classe pobra i molts de classe mitjana (o uns quants milions, què més dóna) i els rics ens ho seguirem passant bé. A viure que són dos dies.”
El capitalisme està moribund però no hi ha ningú (què en som d’inútils tots plegats!) que es posi a esquinçar-lo, a llençar-lo a la paperera i fer-ne una cosa nova. El capitalisme és mort però aquí no hi ha qui faci res per enterrar-lo. No hi ha res que es mogui de veritat. Hi ha res que trontolli de debò?
Anem a la base, anem a refer les regles del joc. Trencar-ho tot de dalt a baix.
No. Tan sols un pedaç per aquí, un altre per allà. Tot plegat són pedaços. Uns eurets per a la caixeta d’aquí, uns eurets per la banca d’allà. I les que vindran. Però per educació i sanitat, retallades. Res, ni un duro..
Ningú no canvia les regles del joc, que és el que de debò necessitem. Tan sols hi ha això: pegats, pedaços. Res que signifiqui un nou començament. I ves per on hi ha una expressió en castellà d’allò més adient a la situació: “pegar un parche” o bé “pegar un parchazo”, que no vol dir altra cosa que esquilar, estafar, prendre la mida...
Just!
És això:
Aquí tots (els de sempre, vaja) som cornuts i tots paguem el veure. Perquè els 9.000 milionets (d’euros) per arreglar una caixeta de no-res són nostres, dels contribuents. I no són els primers que reben les entitats bancàries. No ho oblidem. Ens estan prenent la mida. Ens estafen.
Tinc la impressió que la llufa serà sonada al final, i que no hem d'esperar gaire. A mi també em sembla que el millor que podem fer és ajudar a enterrar el cadàver. Ajudem-lo. Ara (per fi!) amb una empenteta n'hi haurà prou.
ResponEliminaPatirem tots plegats, és clar, però no hem de desaprofitar l'ocasió d'ajudar les generacions futures a què trobin una mica més de bondat.
Estic molt d'acord amb moltes coses de les que dieu, però us n'adoneu del què suposa? qui és el maco que fa la llista dels destinats a "desaparèixer"? perquè aquest pitafi no s'arregla només canviant de parer. I guardar els calers sota la rajola no és solució tampoc, perquè el mal és que els calers no valdran res.
ResponEliminaNo, si al final tindran raó els gitanos amb això de què quan tenen un euro es compren una joia d'or i així duen tot el seu capital al damunt.