Avui em sento mentalment fatigada per l'anar i venir, les reunions, les múltiples demandes, voler ser a tot arreu.
Desbordament.
Confesso que avui fugiria. No sé on. Lluny. Cap un paradís a l'altra banda del món, on el paisatge fos benèvol, la temperatura agradable i el vent acaronés les galtes...
Amb tu.
Fugir amb aquesta hamaca, i millor ben acompanyada que sola, sempre deu valdre la pena. Ja ho saps, de dimecres a dilluns...
ResponElimina