Conversem. I en el racó del món paral·lel el desig s'amaga, juganer. Fa estona que et miro, parlant, i tots dos ens traiem la roba, mentre la cambrera, en un plat, ens serveix sushi amb wasabi.
Els restaurants -i més encara entre setmana, i més encara a l'Eixample- ofereixen uns estranys espais. I més encara el dia que el Barça juga i que Catalunya es juga alguna cosa a través del Barça. Ofereixen silenci, moltes taules buides. La pau no és cara, però tampoc no és fàcil ni habitual. Entre plat i plat perdre el compte dels plats. Entre plat i plat, imaginar què hi haurà després dels plats. Però demorar-ho. Imaginar el clic de quan els sostenidors s'obren. Imaginar un clic llarg, lent, fora del temps. Demanar encara després un "xupito" de la fruita més exòtica possible que resulta ser la poc exòtica cirera. Perquè res ja no és exòtic. Ni em cal. Necessito retrobar la pell coneguda aprendre avui una mica més i prou dels ressorts, trobar una petita troballa i prou. A poc a poc al final arriba el tè verd, de propietats afrodisíaques -diuen-. No el necessitava però el bec lentament. EL verd del te em remet al teu sexe rosat. Colors complementaris.
(En Vincent Delerm té una cançó sobre això dels restaurants japonesos).
Els restaurants -i més encara entre setmana, i més encara a l'Eixample-
ResponEliminaofereixen uns estranys espais.
I més encara el dia que el Barça juga
i que Catalunya es juga alguna cosa
a través del Barça. Ofereixen silenci,
moltes taules buides.
La pau no és cara, però tampoc no és fàcil
ni habitual.
Entre plat i plat perdre el compte dels plats.
Entre plat i plat, imaginar què hi haurà
després dels plats.
Però demorar-ho. Imaginar el clic
de quan els sostenidors s'obren.
Imaginar un clic llarg, lent, fora del temps.
Demanar encara després un "xupito"
de la fruita més exòtica possible
que resulta ser la poc exòtica cirera.
Perquè res ja no és exòtic.
Ni em cal. Necessito retrobar la pell coneguda
aprendre avui una mica més i prou
dels ressorts, trobar una petita troballa i prou.
A poc a poc al final arriba el tè verd,
de propietats afrodisíaques -diuen-.
No el necessitava però el bec lentament.
EL verd del te em remet al teu sexe rosat.
Colors complementaris.
(En Vincent Delerm té una cançó sobre això dels restaurants japonesos).