dijous, 12 de març del 2009

Sushi

Conversem.
I en el racó del món
paral·lel
el desig s'amaga,
juganer.
Fa estona que et miro,
parlant,
i tots dos ens traiem
la roba,
mentre la cambrera,
en un plat,
ens serveix sushi amb
wasabi.

1 comentari:

  1. Els restaurants -i més encara entre setmana, i més encara a l'Eixample-
    ofereixen uns estranys espais.
    I més encara el dia que el Barça juga
    i que Catalunya es juga alguna cosa
    a través del Barça. Ofereixen silenci,
    moltes taules buides.
    La pau no és cara, però tampoc no és fàcil
    ni habitual.
    Entre plat i plat perdre el compte dels plats.
    Entre plat i plat, imaginar què hi haurà
    després dels plats.
    Però demorar-ho. Imaginar el clic
    de quan els sostenidors s'obren.
    Imaginar un clic llarg, lent, fora del temps.
    Demanar encara després un "xupito"
    de la fruita més exòtica possible
    que resulta ser la poc exòtica cirera.
    Perquè res ja no és exòtic.
    Ni em cal. Necessito retrobar la pell coneguda
    aprendre avui una mica més i prou
    dels ressorts, trobar una petita troballa i prou.
    A poc a poc al final arriba el tè verd,
    de propietats afrodisíaques -diuen-.
    No el necessitava però el bec lentament.
    EL verd del te em remet al teu sexe rosat.
    Colors complementaris.

    (En Vincent Delerm té una cançó sobre això dels restaurants japonesos).

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails