Sóc Epi

Potser ja sóc Epi.
Molt probablement, si he aprovat l'examen, ja dec ser-ne un, d'Epi.

No em refereixo a l'entranyable personatge dels Muppets que omplia les tardes de televisió a la infantesa. Tampoc a l'estrella rutilant del bàsquet d'uns anys més tard.

Vaig anar a fer un curs de formació de l'empresa. Per un estrany designi he estat nomenada "substituta" del pla d'emergències de la meva zona i han considerat que era necessari fer un curs amb els bombers. El que ells en el seu argot anomenen EPI, en realitat correspon a EQUIP DE PRIMERA INTERVENCIÓ. Les sigles fan una mica de riure, però el nom sencer impressiona. Què s'espera de mi? Fonamentalment, actuar al més aviat possible per tal d'evitar que un foc petitó es surti de mare i agafi grans proporcions. A la pràctica, conèixer els tipus de foc, els extintors i com reaccionar.

Dit això, cal dir que el contingut del curs va tenir el seu interès: em temo que miraré diferent -o simplement miraré, perquè fins ara ni m'hi fixava- on són els extintors i les mànegues al supermercat, o al bar on prenc el cafè cada matí.

Però en realitat no va ser ben bé el foc el tema més important. O potser sí. Però no el tipus de foc real ... sinó més aviat un de més primari i hormonal.

Fent gala del més clàssic dels estereotips, el públic femení estava alterat i d'allò més complagut amb el panorama (Ep! no m'escaquejo: jo, també). El curs es realitzava a Mollet i podíem contemplar futurs "mossos" i "bombers" en quantitat: la tria no va presentar ni una escletxa de dubte. Les hormones ho tenien clar. Els segons guanyaven amb escreix. A més d'atractius eren increïblement més simpàtics.

Quan ja sortíem de l'aula un dels instructors va fer el comentari: "Si feu un sopar de fi de curs ens convideu!". Les companyes de feina no em perdonaran mai la meva falta de reflexos: no li vaig demanar per quin mitjà l'havíem de contactar.

Per sort, una altra companya tenia la resposta:

- Truquem al 112. És evident que el cas és una emergència.