Perduts!

Llegeixo a El Periódico una notícia tecnològica sobre un estudi que alerta que el 2010 és possible que el sistema GPS deixi de funcionar.

Mira per on, ara ja s'acaben d'inventar una nova manera de sortir de la crisi.
Ens diuen:
- Temeu el GPS perquè farà aigües. Us perdreu, farà figa, ja no serà fiable. Però no patiu, ja tenim el recanvi per a aquells que mai heu entès un mapa: Galileu! O Glonass, o el Compass...

Aquel aparell que amb una veu assèptica, ens va indicant quin camí agafar té els dies comptats. I m'imagino, és clar, que no deu ser compatible amb els altres sistemes. D'aquí no-res (com amb la majoria de les coses tecnològiques) aquells que vulguin un aparell d'aquests s'hauran de gastar els calerons per reposar-lo amb un de nou. El tema em recorda lleugerament l'adveniment de la TDT, que ha fet renovar el "parc" televisiu com si del nou pla "renove" es tractés. Després dels cotxes i les televisions li tocarà als GPS...

Necessitem aparells que ens guiïn per aquests mon? realment ens calen? Jo tinc la impressió que mai ens hem perdut tant com des que a casa ha aparegut l'aparell en qüestió. A casa sempre hem estat bons en l'orientació -que considero una capacitat innata- i hem sabut interpretar els mapes. Arribar a bon port va ser fàcil fins que va aparèixer l'aparell en qüestió: des de llavors hem fet més voltes que el llegendari 29.

Reconec que a molts taxistes o camioners els deu haver facilitar molt la vida... però n'hi ha d'altres que, per haver confiat plenament i follament en l'aparell l'han passat ben magra.

El cel ens duu ones des dels satèl·lits que ens porten per aquests camins.
Però aquí baix, amb nosaltres mateixos, seguim perduts i astorats.
Vet aquí on som. Desorientats. Perduts!