De música, en sé poc. Tinc tendència a que m'agradin moltes coses. Variades i eclèctiques. Tan aviat em puc engrescar amb la música senzilleta d'uns Gossos, o bé perdre'm en la veu d'una Katie Melua o una Madeleine Seydoux. Puc elevar-me amb un Pink Floyd o viure la marxeta dels grups dels 80.
Per això no sé dir si la descoberta que acabo de fer és bona o dolenta.
A mi, m'encanta. Música francesa des d'un grup de Sant Sadurní. La veu de l'Anna Roig i la música de L'ombre de ton chien.
La tradició de la música francesa, amanida des d'aquí. Cançons que diuen coses. Lletres per ser escoltades. Una proposta fresca i diferent, allunyada dels grups de rock més típics. Una proposta fresca que, tot i les distàncies, em fa pensar en altres que renoven el panorama musical d'avui, com els Manel, hi ha alguna cosa estètica que me'ls recorda (la guitarreta, potser?).
Potser en sentirem a parlar. Ves a saber...
L'ombre de ton chien, quin nom més ben trobat, si sabeu d'on ve.
Des d'una també eclèctica de la cosa, m'ha agradat molt el vídeo i la cançó. Gràcies :)
ResponEliminaNo està mal, la descoberta. És un exponent del pop d'avui, fresc i capaç de connectar amb un públic ampli. Veurem, aquesta Anna, on és capaç d'arribar...
ResponEliminasona molt bé i fresc. El vídeo tambè està molt bé. S'ha de seguir....
ResponEliminaRealment sona bé. El video és àgil i fresc. Una troballa!
ResponElimina