Així que, quan el Lluís -com a bon mestre- ens va posar deures, jo, disciplinada, em vaig posar a fer-los.
I tot llegint em trobo una frase. D'aquelles senzilles i que justament per la seva senzillesa, amaguen una certesa clara i diàfana:
"Els éssers humans només s'amaguen, llevat de quan juguen, quan senten por o vergonya.". André Comte-Sponville. L'ànima de l'ateisme. Introducció a una espiritualitat sense Déu.
Jo potser afegiria "o covardia". Però la covardia potser és segons com ens ho mirem, una forma de vergonya, o una forma de por, o una barreja de totes dues coses. Portada a l'extrem.
Hi ha molts altres pensaments i frases al llibre dignes de ser citades o destacades. Jo avui, pel camí, m'he trobat amb aquesta. Sense haver-lo acabat, m'afegeixo a la recomanació de llegir-lo.
:D sí, ets una bona alumna :D
ResponEliminaCom que és inevitable passar por i vergonya algunes vegades, el millor és marcar-se un horari.
"Per a pors i vergonyes vàries aquest local romandrà obert de dos a tres quarts de quinze."
Una desvergonyida sense por ... o no, ummmm ;P
t'has guanyat un notable alt. Tort i que s'hi hauria d'afegir, que els essers humans de vegades com és el meu cas, s'amaguen quan veuen pujar pel carrer un conegut molt pesat, que en seria l'excepció.
ResponElimina