"Los Torquemada del siglo XXI, que los hay y muchos en la política, en el otro lado, y en sus aledaños, esos que presumen de demócratas y liberales y tienen una mentalidad totalitaria, se van a llevar un gran berrinche el 7 de junio porque vamos a ganar las elecciones. Paco, estamos contigo como siempre, y la historia será una historia feliz. Y nos vamos a llevar una alegría para disgusto de esos inquisidores del siglo XXI con una crueldad infinita que no tienen razón ni corazón".Arriben bones èpoques per a aquests blogs que, de tant en tant, comentem l'actualitat. Per poc que segueixis les notícies electorals, a cada tall hi ha un comentari sucós que dóna per un post. Gairebé ens haurem de reprimir per no esdevenir grafòmans. Imagino que ja molta altra gent deu haver comentat la frase en qüestió, perquè és d'aquelles que no té gens de desperdici.
Mariano Rajoy en plena campanya electoral europea (sic).
Reconec la meva incapacitat per inhibir-me de la perplexitat permanent respecte les declaracions de segons qui. Normalment tots els polítics diuen afirmacions de l'alçada d'un campanar. Però els del PP són d'aquells que s'enduen el rècord (o gairebé).
No sé si val la pena fer la reflexió òbvia que al senyor Rajoy li caldria unes quantes classes d'història. Recordar-li que la inquisició era una iniciativa de la seva estimada església catòlica. No cal fer esment tampoc als mètodes per "aconseguir la veritat" que emprava l'església ni els excessos que aquesta va produir, ni les fogueres on va rostir tants innocents. Aquí l'única foguera que veurà el seu amic - que tan sols està "imputat" i a qui se li garanteix la pressumpció d'innocència- serà la de les falles que cremen València (ves quina casualitat). I unes quantes classes de democràcia,també.
Tanta demagògia fatiga. Ens creuen imbècils. I qui sap? Potser tenen raó i en som. Tan sols pel fet d'escoltar-los.
Noia, no t'autoflagel·lis o, en tot cas, no te'ls escoltis. I sobretot, a segons quins...
ResponEliminaÉs cert que les frases del pobre Rajoy no tenen ni un sol aspecte per on agafar-les. Què vol dir quan parla de "historia con final feliz"? Deu concebre la història com una peli de Hollywood, de manera que només amb això ja ens ho ha dit tot sobre el seu esperit mediocre i mesquí.
ResponEliminaPerò no hem d'oblidar que el PP obté un amplíssim nombre de vots, i que en qualsevol moment poden retornar al govern. Vull dir que aquestes coses "connecten" amb una amplíssima massa social, on hi caben empresaris però també molts treballadors. Segurament és la ignorància i la maldat allò que els agermana. I tampoc no cal passar per alt que el discurs del PP a Catalunya es diu CiU, que gasta el mateix però lleugerament suavitzat i vernissat de nacionalisme català. I que també obté qusi un 50% dels vots. La dreta, diguin el que diguin, segueix sent el discurs de la idiotització històrica, del patriotisme. Quan només pretén mantenir els privilegis i ja està.
Caldria invertir molts milions en educació i en formació: de moment, no sembla que sigui una prioritat. És això el que realment preocupa.
Em quedo amb aquesta última frase: "caldria invertir molts milions en educació i en formació", cosa que no és, no ha estat i sembla que no serà la prioritat de cap govern, de cap color, de cap ideologia.
ResponEliminaSense llevar-li la importància a les teues, Clidice, jo m'he quedat amb les dues anteriors...
ResponEliminaAquest Lluís tan meticulós i subtil, com sempre, en el llançament de navalles al suro...!
De quina enginyeria lingüística serà mestre?
Joan,
ResponEliminaMalgrat ens facin mala sang ens els hem d'escoltar. Perquè sí, molts ho fan i se'ls creuen i els voten i "passat demà" poden tornar a ser al govern. I mai la dèbil democràcia va patir un retrocés tan gran com en època "pepera". Ens cal escoltar-los per saber amb qui ens les hem d'haver.
Quan vaig escriure "Ens creuen imbècils" vaig ser massa moderada. La meva frase hauria hagut de ser "Ens volen imbècils". En Lluís ha arrodonit, de forma punyent com és ja habitual en ell, allò que jo volia dir.
Potser ens queda un bri d'esperança si hi ha algú que encara no ens hem tornat imbècils del tot(espero no haver-me'n tornat), malgrat els seus esforços per aconseguir-ho.